En aquesta secció hem mirat de difondre la carrera d’aquelles dones que han protagonitzat grans gestes en la història de l’alpinisme o que simplement –i no és pas poc– han obert camí per intentar normalitzar l’activitat a muntanya entre les persones del seu sexe. Em refereixo, en aquest segon cas, a dones pioneres que han desafiat el patriarcat i s’han enfilat a muntanyes i parets per viure, amb aprovació o sense, les mateixes experiències que els seus companys homes. A casa nostra mateix es considerava una excentricitat que les dones tinguessin la dèria de pujar muntanyes. Ni tan sols era ben vist que canviessin les faldilles per uns pantalons per escalar muntanyes amb més comoditat, com bé sabia Maria Antònia Simó, la primera escaladora catalana de la història.

D’una d’aquestes dones pioneres en l’alpinisme volem parlar avui. D’una dona que encara ho tenia més pelut perquè el masclisme en el seu país, pobre i sense recursos, s’hi manifestava, i encara s’hi manifesta, amb més virulència que no pas en les societats occidentals. Parlem de Pasang Lhamu Sherpa, nascuda el 1961 al si d’una família d’ètnia xerpa al Nepal. Abans que ella, altres dones nepaleses havien fet incursions en les grans muntanyes de l’Himàlaia, com ara Nima i Pem Pem, dues filles del cèlebre Tenzing Norgay que van participar en algunes expedicions durant la dècada dels cinquanta. Tot i aquests precedents, és Pasang Lhamu qui s’ha convertit en la figura femenina que ha inspirat altres dones nepaleses a escalar muntanyes per si soles o a convertir-se en guies d’altitud en les expedicions comercials als cims més elevats del planeta.

La carrera de Pasang Lhamu està marcada per la determinació amb la qual va assumir el repte de fer alpinisme i de desafiar el mandat masclista segons el qual les dones del seu país s’han de fer càrrec únicament de les tasques domèstiques. S’explica que va ser el seu pare qui li va transmetre l’amor per les muntanyes, tot i que l’oposició inicial a la seva fal·lera d’escalar la va trobar a casa seva mateix. Ja no comencem bé, deveu pensar amb raó. I tant que no comencem bé, però ja us aviso que quan s’acabin aquestes línies Pasang Lhamu s’haurà convertit en una llegenda i una heroïna al seu país.

La nostra amiga nepalesa, però, no baixava del burro i va començar a teixir una carrera alpinística que la va dur a convertir-se en la primera dona del seu país que escalava el Mont Blanc. Va estrenar-se en un vuitmil amb l’ascensió al Cho Oyu i va assolir el nivell i l’experiència necessaris per al gran repte que s’havia proposat, convertir-se en la primera dona a escalar la muntanya més alta del seu país i del món sencer: l’Everest. Ho va provar tres vegades abans de l’expedició definitiva, que va tenir lloc el 1993. El 22 d’abril d’aquell any, acompanyada de cinc xerpes més, va trepitjar el cim de l’Everest. En la tornada, però, un dels seus companys, Sonam Tshering, va caure malalt. Pasang Lhamu va decidir fer-li companyia mentre la resta de xerpes baixava a la recerca d’ajuda. Un canvi brusc de temps els va engolir i va causar la mort de tots dos.

El gest de Pasang Lhamu va ser reconegut per les autoritats nepaleses i el país sencer, que la considera una heroïna. Els reconeixements pòstums van ser nombrosos. Va rebre l’estrella Nepal Tara per part del rei del Nepal, es va emetre un segell de correus amb el seu nom, es va aixecar una estàtua d’ella a mida real i es va posar el seu nom a un cim de 7.000 m. Però, sobretot, es va convertir en model per a les nenes i dones del seu país, que de mica en mica han anat trobant els seus propis espais a la muntanya. Honor i glòria per a Pasang Lhamu.