Opinió

No en tinc ni idea, de bàsquet

M’avor­reix de manera solemne, l’esport pel qual tan­tes llàgri­mes vaig ves­sar de nen i tants quilòmetres vaig fer, a les aca­ba­lles de la meva etapa for­ma­tiva, per viure en pri­mera per­sona. Fins i tot vaig anar a París, el 2010, per assis­tir a la segona final four que el Barça ha gua­nyat. L’última i adqui­rint un deute que, havent-me inde­pen­dit­zat, em va ense­nyar –quin remei– a exis­tir a un altre ritme.

Diu­menge en la prèvia de l’edició giro­nina del duel d’abans-d’ahir al Palau, la segona mei­tat del qual començava més d’una hora després del salt ini­cial (5-3 fal­tes en el pri­mer i segon quart), apun­tava Nico Lapro­vit­tola com el juga­dor a qui s’havia d’estar atent, mal­grat que Willy Her­nangómez fos el líder dels blau­grana en punts (13,2), rebots (6,2) i valo­ració (15,2) en la lliga. El de Morón va fer 3 punts i 5 de valo­ració. El madri­leny, 20 i 36. Almenys en el títol d’aquest arti­cle sí que l’encerto.

I la geo­política? Lorenzo Brown va fallar el tri­ple que donava la victòria al Mac­cabi con­tra el Barça a Bel­grad, l’altra capi­tal euro­pea que vaig visi­tar, abans que París, també pel bàsquet. Com a mínim no vam haver de lle­gir allò del Black Fri­day com quan el 2019 el CSKA tren­cava la imba­ti­bi­li­tat del Barça al Palau en l’Euro­lliga, de la qual era líder. Black és perquè l’eco­no­mia deixa d’estar en números ver­mells. Però com s’explica que la FIBA veti Rússia i no Israel? Pel mateix motiu que Brown jugarà a París amb Espa­nya? Com Megan Gus­taf­son amb la selecció espa­nyola feme­nina els dos equips s’hi clas­si­fi­quen? Ni idea!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.