Gavi i renéixer des de la calma

Als 19 anys, la per­so­na­li­tat ja fa temps que ha plan­tat la seva lla­vor en l’ànima, ha ger­mi­nat i ha arre­lat amb força. I en indi­vi­dus com Gavi, amb una per­so­na­li­tat i un caràcter tan accen­tu­ats, ree­du­car el tarannà, tot i la seva joven­tut, pot arri­bar a ser una qui­mera. Gavi és ram­pell. És impuls. La seva sana boge­ria com­pe­ti­tiva és el que el fa tan espe­cial. Tot ho viu des de la passió més ani­mal. Aquesta manera d’enten­dre el fut­bol és el que el fa tan fort, però ara la vida l’ha posat davant el mirall. Gavi va ser ope­rat ahir de la seva greu lesió al genoll pel doc­tor Joan Car­les Mon­llau, el mateix cirurgià que en el pas­sat va ope­rar Phi­lippe Cou­tinho, Ser­gio Lozano o més recent­ment, Alèxia Pute­llas. Gavi i Alèxia són dos líders, amb un clar gen gua­nya­dor i com­pe­ti­tiu. Alèxia és més refle­xiva i més raci­o­nal. Durant la seva llarga recu­pe­ració va tenir moments de feblesa, però la sen­sa­tesa va ser la seva millor amiga. Hau­ria pogut reta­llar ter­mi­nis per tor­nar abans, però no hau­ria estat el més ade­quat. Ni tan sols la temp­tació de la final de la Cham­pi­ons d’Eind­ho­ven li va fer come­tre un pas en fals. Tenia l’alta mèdica per jugar i va estar un mes assa­jant en cos­te­lla­des de lliga, però va enten­dre que tot té un procés i aque­lla no era la seva final. Ara a Gavi l’espe­ren entre 7 i 9 mesos de baixa. Xavi, Deco i Puyol ja han fet mis­sat­ges públics acon­se­llant-li paciència. Saben de quin peu coi­xeja. És impa­ci­ent per natu­ra­lesa. Però ha de saber que els culers l’espe­ra­ran el que faci falta. L’espe­ra­ran des de l’enyo­rança. El buit que deixa és gran.