Les dues eli­mi­na­ci­ons con­se­cu­ti­ves en la fase de grups de la Cham­pi­ons mos­tra­ven la pèrdua d’esta­tus con­ti­nen­tal del Barça, i superar el mur era un objec­tiu ine­lu­di­ble aquesta tem­po­rada. Per a Xavi, per a l’equip i per a tot el club, no només per l’impacte econòmic –té mar­cat en els pres­su­pos­tos arri­bar als quarts de final–, sinó també per marca, imatge, repu­tació. El con­text amb què arri­bava l’equip al par­tit con­tra el Porto, després d’ofe­rir ver­si­ons molt pobres, aug­men­tava el grau de pressió i res­pon­sa­bi­li­tat. No va començar bé l’equip, tena­llat a l’hora de treure la pilota, i el 0-1 feia reviure fan­tas­mes. Però Can­celo va empa­tar de seguida amb una gran acció de talent i, ja en la segona part, va con­nec­tar amb João Félix per con­cre­tar la remun­tada. Va ser en la segona part que els blau­grana, alli­be­rats, van fer un pas enda­vant molt neces­sari.

És pre­ci­pi­tat aven­tu­rar-se a pro­nos­ti­car si l’equip ha tro­bat el rumb i Xavi, l’ali­ne­ació i l’estruc­tura per pro­gres­sar amb fia­bi­li­tat; si, en defi­ni­tiva, el par­tit, que va tenir fases d’ines­ta­bi­li­tat sobre­tot en fase defen­siva, mar­carà un punt d’inflexió. Els blau­grana tin­dran exàmens exi­gents, com els que li arri­ba­ran al Lluís Com­panys con­tra l’Atlético i el Girona, però com a mínim els podran afron­tar amb la feina feta a la Cham­pi­ons, clas­si­fi­cats per als vui­tens i com a pri­mer de grup si no hi ha un dal­ta­baix majúscul. El Barça tor­narà a sen­tir l’himne de la Cham­pi­ons a par­tir del febrer, un objec­tiu que és de mínims però que s’havia resis­tit dos anys seguits, els de la penitència de jugar l’Europa Lea­gue. S’alli­bera Xavi, s’alli­bera l’equip i s’alli­bera el club.