Com deu estar disfrutant Eric

No puc ser objec­tiu amb Eric García perquè és un fut­bo­lista pel qual sento debi­li­tat. No hi ha cap cen­tral amb la seva sor­tida de pilota, jo no en veig cap. Cert que defen­si­va­ment, sobre­tot pel que fa a duels, ha de millo­rar, però només té 22 anys. Me n’ale­gro molt, de com li està anant en el Girona, on està demos­trant que és un defensa de la màxima elit. Com deu estar dis­fru­tant... i com deu­ria sen­tir-se, ell, un culer de bres­sol, que va renun­ciar a diners i a la glòria que li estava per venir en el Manc­hes­ter City a canvi de tor­nar al Barça, per deci­dir tor­nar-ne a mar­xar. Ja estava en una posició còmoda sent juga­dor del Barça, no indis­cu­ti­ble, però Xavi el volia, i mal­grat tot va dema­nar sor­tir i anar al Girona, un equip, ales­ho­res, amb l’objec­tiu de la per­manència. De blau­grana, la crítica amb ell va ser ferotge, molt injusta i, com acos­tuma a ser en aquests temps que cor­ren, des­truc­tiva. No ens equi­vo­quem, Eric en el City era fona­men­tal per a Pep Guar­di­ola –just després del con­fi­na­ment el 2020 amb només 19 anys va jugar-ho tot– abans de comu­ni­car que no reno­va­ria. Si hagués reno­vat, ara mateix seria titu­lar amb els citi­zens, n’estic segur, i quan estava en el Barça sem­blava que havien fit­xat un des­car­tat d’allà. “És un dels meus juga­dors pre­fe­rits”, va dir Guar­di­ola. “És increïble­ment intel·ligent, capaç de lide­rar una defensa ell sol, i amb la pilota és boníssim. I es fixa en tot, ho veu tot. Jugarà molt”, va com­ple­tar el de Sant­pe­dor, que en sap una mica, d’això... com Luis Enri­que, que va defen­sar-lo quan també era tri­tu­rat quan anava amb la selecció espa­nyola. “És mera­vellós. M’encanta. No veig millors juga­dors que ell al seu lloc”, va expli­car. Dis­fruta, Eric.