Ja van cinc tem­po­ra­des de Frenkie de Jong en el Barça i con­ti­nuo sense apre­ciar-li encaix. És evi­dent que és un fut­bo­lista de molt nivell, però de blau­grana mai he tro­bat que sigui aquell juga­dor dife­ren­cial que s’espera d’algú que va cos­tar més de 80 mili­ons d’euros i que té un dels sous més alts d’Europa. I aniré més enllà: en un Barça que aspira a prac­ti­car un fut­bol de posició, no li veig. Perquè De Jong neces­sita un con­text que el potenciï, com tenia en l’Ajax o té amb els Països Bai­xos, on lluïa i llu­eix tran­si­tant, con­duint metres amb la pilota per tren­car línies des del dar­rere i superant rivals, una cosa que, en un model de joc com el que pretén dur a terme el con­junt blau­grana, no pot fer. Per actuar de pivot sol, li manca rigor tàctic i agres­si­vi­tat sense pilota –últi­ma­ment hi ha jugat i defen­si­va­ment ha estat dramàtic–, men­tre que d’inte­rior no acaba de sor­tir-se’n perquè ha de situar-se més enda­vant, sovint d’esquena a la por­te­ria rival, fet que l’obliga a con­tro­lar uns aspec­tes que no domina, com ara ori­en­tar-se per rebre bé entre línies o girar-se amb desim­bol­tura. Sí que ha estat més o menys bé amb un altre mig cen­tre al cos­tat, però ja hipo­teca l’equip a jugar amb qua­tre fut­bo­lis­tes a la medul·lar. Un dia, en una entre­vista, par­lant amb Eder Sara­bia, actual tècnic de l’Andorra i que el va entre­nar en el Barça, vaig treure-li el tema i em va dir que ell el veia de late­ral. “Jo, per exem­ple, en aquest fut­bol del Barça, amb els late­rals molt per dins, el posa­ria de late­ral. Crec que defen­si­va­ment com­plirà, té aquesta arren­cada, i cames per retor­nar, i després seria un mig­cam­pista més en la cre­ació”, em va dei­xar anar. Amb De Jong no ho tinc gens clar. O sí.