Els par­tits de fut­bol duren noranta minuts, o més de cent amb els temps afe­gits que hi ha últi­ma­ment, però a vega­des tot és qüestió d’un moment. Ahir el Girona assa­bo­ria la victòria en el tram final fins que va encai­xar el gol de l’empat en el minut 88. I poc més de dues hores més tard veia com el Madrid estava empa­tant al camp de l’Alavés, un resul­tat que li hau­ria pogut per­me­tre aca­bar líder el 2023. Però no, els blancs sem­pre tenen l’última paraula, i amb un gol en l’afe­git va robar el lide­ratge al Girona. La sen­sació amb què es que­den els blanc-i-ver­mells és amarga, però això no treu ni un motiu per man­te­nir el som­riure d’ore­lla a ore­lla. I és que els de Míchel han tan­cat un 2023 en què han sumat 77 punts, una autèntica bar­ba­ri­tat. Unes xifres que per­fec­ta­ment val­drien una clas­si­fi­cació per a la Cham­pi­ons Lea­gue la tem­po­rada que ve. Són 77 raons per creure que els nous objec­tius ambi­ci­o­sos que s’han mar­cat són més pos­si­bles que mai. I 77 raons per creure que, mal­grat que ahir s’escapés el lide­ratge, encara es pot somiar a gua­nyar la lliga. Encara més: s’hi ha de somiar. Perquè el Girona està pre­pa­rat per man­te­nir aquest ritme. El dels 77 punts en un any, no pas tant el que duu ara en la lliga. I, vist com estan els grans de la lliga espa­nyola, que es dei­xen punts ben aviat o que hi flir­te­gen fins als últims ins­tants, el més nor­mal és que no acabi sent una lliga que per gua­nyar-la s’hagi de superar de molt uns noranta punts inas­su­mi­bles.