Aquesta tem­po­rada, el Barça de Xavi no con­venç. Dis­pu­ta­des les 18 pri­me­res jor­na­des de lliga i la fase prèvia de la Cham­pi­ons, les sen­sa­ci­ons i els resul­tats de l’equip no invi­ten a l’opti­misme. Costa molt veure la llum al final del túnel mal­grat que con­ti­nuen vius en les qua­tre com­pe­ti­ci­ons. L’equip està encai­xant molt més que el curs pas­sat, els pro­ble­mes d’efec­ti­vi­tat són cada vegada més evi­dents i Xavi encara no ha tro­bat la fórmula per con­tra­res­tar aques­tes man­can­ces. A tot això, s’hi ha de sumar la falta d’inten­si­tat i ànima d’uns juga­dors que clara­ment estan jugant molt per sota del seu nivell. Així no es pot anar enlloc. Aquesta atu­rada per Nadal ha de ser­vir per fer un reset i tor­nar amb les piles car­re­ga­des. Ara començarà el tram deci­siu de tem­po­rada. Els títols ja estan en joc i els errors es paguen molt cars. El gran repte pel 2024 és can­viar aquesta peri­llosa dinàmica.

La super­copa és el pri­mer títol que el Barça pot con­que­rir aquest curs. Tot i ser el menys impor­tant dels qua­tre, és el que pot mar­car un punt d’inflexió, com ja ho va fer l’any pas­sat. La victòria per 1 a 3 en la final con­tra el Madrid, amb un joc esplèndid, va des­blo­que­jar un grup que, per fi, es va ado­nar de què era capaç de fer i va dei­xar enrere la men­ta­li­tat per­de­dora dels dar­rers anys. Aquest tri­omf va ser l’impuls que va per­me­tre sumar la pri­mera lliga de l’era Xavi, amb un joc que no va ser bri­llant, però sí amb un caràcter com­pe­ti­tiu que ara es troba molt a fal­tar.