Opinió

No fa cap mandra

Els pares i mares amb fills que prac­ti­quen un esport que els obliga a com­pe­tir els caps de set­mana hem hagut de res­pon­dre mil i un cops a la pre­gunta: “I no et fa man­dra dur-lo a entre­nar, i anar amunt i avall els caps de set­mana?” La meva res­posta no pot ser més con­tun­dent: “No.” I un no en majúscu­les, si m’ho per­me­ten. Encara més, m’he fet un tip de conèixer adults que gau­dien més que la mateixa cana­lla, amb aquest trànsit cons­tant entre l’escola, la llar i el ter­reny de joc o la pista poli­es­por­tiva. També n’he cone­gut l’altre extrem, és cert, el dels pares que no per­me­ten que els seus fills des­ple­guin una acti­vi­tat com­pe­ti­tiva per estal­viar-se el tragí set­ma­nal. Ells s’ho per­den. La llàstima és que els menuts també. Suposo que gau­dir de l’agenda extra­es­co­lar dels fills és més comú entre la classe tre­ba­lla­dora, que al cap i a la fi és la mateixa a la qual els par­tits dels dis­sab­tes o diu­men­ges no impe­dei­xen esbar­gir-se a la segona o ter­cera residència perquè, sen­zi­lla­ment, no en tenen. Ni s’han de bara­llar amb el jove espor­tista que no vol mar­xar de viatge en ple mes de febrer i sal­tar-se un par­tit, perquè aquests pares difícil­ment podran impro­vi­sar unes vacan­ces fora de les pac­ta­des amb l’empresa durant els mesos d’estiu.

A banda d’això, i més enllà de les con­si­de­ra­ci­ons de classe social, soc de les que defen­sen que aquesta manera de viure –perquè desem­boca en una manera de viure, si sumes les hores que hi dedi­ques– acaba enfor­tint les rela­ci­ons entre els pares i els fills. Amb el meu pare, per posar un exem­ple pro­per, hi tinc i hi he tin­gut sem­pre una con­nexió espe­cial. Penso que en part és con­seqüència de les infi­ni­tes hores que vam pas­sar sols –la mare tre­ba­llava els dis­sab­tes– recor­rent car­re­te­res infi­ni­tes que ens trans­por­ta­ven fins a camps de bàsquet i pis­tes d’atle­tisme. Les llar­gues esto­nes al cotxe, mul­ti­pli­ca­des quan el calen­dari de com­pe­tició et du a des­co­brir bona part de la geo­gra­fia cata­lana, es tra­du­ei­xen en diàlegs i ins­tants que difícil­ment tenen lloc enmig d’altres ruti­nes diàries. Tinc una amiga amb un fill ado­les­cent que sem­pre que pot va en cotxe a reco­llir el seu fill a l’ins­ti­tut. Ell podria tor­nar a casa en trans­port públic, però ella, la meva amiga, explica que durant aquells quinze minuts el seu fill es trans­forma i fins i tot, sor­pre­nent­ment, aban­dona el món dels monosíl·labs i s’avé a par­lar de les seves coses. També puc asse­gu­rar que dur el teu fill o filla a uns quants quilòmetres de casa, acom­pa­nyat d’altres mem­bres de l’equip, és una bona opor­tu­ni­tat per des­co­brir com es rela­ci­o­nen entre ells o com es com­porta quan està rela­xat i con­tent. La sor­presa està asse­gu­rada, ja em poden creure.

No puc par­lar dels pares i mares que dedi­quem hores i hores a l’acti­vi­tat espor­tiva dels fills sense fer referència a un dels prin­ci­pals pilars que, mal­grat com­por­ta­ments pun­tu­als que pro­vo­quen ganes d’enge­gar-ho tot, sos­te­nen l’estruc­tura humana que for­men les famílies impli­ca­des. L’esport és un dels àmbits més uni­ver­sals, i fruit d’aquesta carac­terística ho és també la bar­reja social que s’hi troba. Sobre­tot al fut­bol, m’atre­vi­ria a dir. Així que any rere any fas amis­tats sin­ce­res i dura­do­res amb gent amb qui pen­sa­ves que no t’unia abso­lu­ta­ment res, un fet que ens fa a tots més tole­rants davant el que crèiem dife­rent. Final­ment, no m’oblido de les cri­a­tu­res: l’esport col·lec­tiu com­ple­menta la seva edu­cació, reforça alguns valors i els manté en bon estat físic. Ah, i pro­voca que es vagin bui­dant d’ener­gia i els venci la son una mica abans del que ho farien sense haver-se entre­nat o haver jugat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)