I demà, a la final

El Barça va gua­nyar l’Osa­suna i demà es jugarà la super­copa davant el Madrid. Un clàssic que arriba amb grans sen­sa­ci­ons per a l’equip blanc, que sense fer un gran fut­bol és abso­lu­ta­ment fia­ble pel que fa als resul­tats. El lide­ratge a la lliga, haver pas­sat als vui­tens de la Cham­pi­ons i la victòria davant l’Atlético de Madrid així ho con­fir­men. Aquest Madrid gua­nya i gua­nya i tenen la sort que als seus socis i afi­ci­o­nats tant els fa si ho fa jugant bé o no, cosa que no es pot dir dels culers. No són bones les sen­sa­ci­ons per al Barça. Van patir de valent a Las Pal­mas i a Bar­bas­tre i també amb l’Osa­suna. Però el Barça és a la final i vol com­pe­tir. Un clàssic és un clàssic. Sur­ten massa veus culers que diuen que l’equip pot nau­fra­gar i fins i tots alguns par­len de der­ro­tes seve­res. Sem­bla que ho desit­gin perquè, com en la política cata­lana, bus­quen els ene­mics a casa i no en els adver­sa­ris espor­tius de tota la vida. Però és cert que les sen­sa­ci­ons del Barça no són bones. Comença a haver-hi dub­tes sobre el paper de Xavi a l’hora de diri­gir aquest plan­ter. Hi ha hagut massa situ­a­ci­ons estra­nyes per no pre­gun­tar-s’ho, però caldrà fer-ho encara que l’equip aixe­qui la super­copa.

És evi­dent que, a diferència de la tem­po­rada pas­sada, s’ha per­dut la soli­desa defen­siva en la qual es va basar la lliga gua­nyada. I no, no podem mirar a Iñaki Peña perquè amb Ter Ste­gen també va pas­sar. Tot i que el por­ter no mos­tra la segu­re­tat de l’ale­many, el tema és un altre i no la baixa del titu­lar. Cer­ta­ment ara Can­celo està lesi­o­nat, però també pas­sava amb el por­tuguès al camp. Un pro­digi físic, un desor­dre tàctic. Tam­poc Balde no és al nivell que va demos­trar la tem­po­rada pas­sada i que es troba a fal­tar. Cal tor­nar a la soli­desa per­duda perquè el soci culer tin­gui fe en una remun­tada a la lliga. I també cal per demà.

Un dels pro­ble­mes del Barça de Xavi és que no té el con­trol dels par­tits i, si el té, aquest con­trol li dura pocs minuts. La importància de l’equip, allà on es juga les gar­ro­fes, és al mig del camp. Hi ha par­tits en què sem­bla que jugui sense els mig­cam­pis­tes. El Barça abusa del joc llarg per norma i això no té sen­tit i menys si és Araujo, un pro­digi físic però el menys dotat de la defensa, el que llença la pilota bus­cant espais. Amb la recu­pe­ració de Pedri, tant ell com Gun­do­gan i Frankie de Jong han d’aga­far els galons i posar-se l’equip a l’esquena. Amb juga­dors com ells és pri­mor­dial tenir el con­trol del par­tit. I aquesta tem­po­rada això no ha pas­sat. La mitja horeta de Pedri dijous va ser defi­ni­tiva. Altres juga­dors es poden subs­ti­tuir, Pedri, no.

Un altre pro­blema d’aquest equip són els extrems. Si el Barça vol jugar com li agra­da­ria és pri­mor­dial tenir extrems que dese­qui­li­brin. No pot ser que el Barça no acon­se­gueixi tro­bar situ­a­ci­ons d’un con­tra un a la banda i que els extrems no enca­rin. Rap­hinha, ara lesi­o­nat, no ho fa mai. N’hau­rien d’apren­dre del Girona, en el qual Savinho i Yan Couto enca­ren quan tenen la opor­tu­ni­tat de fer-ho i tro­ben situ­a­ci­ons de perill. Per això també va ser bona notícia la tor­nada de Lamine Yamal, a més amb gol. És un juga­dor dife­ren­cial. Lewan­doski no ho és com ho va ser l’any pas­sat, però, quan­tes vega­des l’equip li ha donat una ocasió per poder rema­tar al pri­mer toc? Escas­ses, molt escas­ses. És un juga­dor a recu­pe­rar. Com João Félix. Ha de ser els dels últims minuts a Aràbia. Depèn d’ell. Ah, i Frenkie de Jong i Gun­do­gan són molt bons si el Barça juga com sem­pre ha vol­gut jugar el Barça. I Sergi Roberto ajuda, i molt!