La milícia esportiva Sunyol
La tràgica mort de Josep Sunyol, diputat d’Esquerra, president de la Federació Catalana de Futbol i del Barça, ha estat reconstruïda en diverses ocasions, i fins i tot s’han impulsat algunes iniciatives per intentar recuperar el seu cos i el de les altres persones que van morir assassinades amb ell. En alguna altra ocasió parlarem d’aquells fets. Avui, però, volem recordar l’onada de solidaritat que es va desfermar quan es va donar a conèixer la seva mort i que es va concretar en algunes iniciatives poc conegudes. Una de les quals va ser la formació d’una milícia de soldats que va acabar duent el seu nom. Pocs dies després del cop d’estat, la Federació Castellana de Futbol va decidir formar una columna de milicians integrada per esportistes. Quan es va conèixer la mort de Sunyol, els impulsors la van voler batejar amb el nom de Josep Sunyol, tal com explicava el seu responsable polític, Luis Álvarez: “Hem volgut que el nom de les milícies fos el d’un esportista. Desgraciadament, un va caure en la contesa i, per tant, era lògic que la nostra companyia portés el nom de Sunyol. El diputat d’Esquerra, mort a Guadarrama, havia estat president de la Federació Catalana de Futbol i actualment era president del Futbol Club Barcelona.”
El 28 d’agost del 1936, el diari La Voz informava dels preparatius per posar en marxa la milícia i anunciava que s’hi podien inscriure tots aquells esportistes que es mostressin disposats a “defensar les llibertats republicanes”. El batalló estava format per esportistes madrilenys i tenia la seu als baixos del Madrid CF, que el 1931 havia perdut el títol de Real. Si fem cas de les informacions aparegudes a la premsa, la milícia va tenir un èxit immediat. Pocs dies després de constituir-se, el mateix Álvarez informava que ja s’havia completat una primera companyia de 180 milicians, i que es preveia formar-ne dues més en els propers dies. Álvarez també explicava que la majoria dels inscrits eren futbolistes d’equips “modestos” i que també hi havia boxejadors, nedadors i ciclistes. També destacava que hi havia vuit o deu milicianes, si bé les tasques que tenien assignades eren “les pròpies del seu sexe”. En la columna també hi participaven esportistes catalans, prop de 50, i fins i tot un periodista del setmanari La Rambla de Catalunya, que havia estat dirigit per Sunyol. Totes les despeses anaven a càrrec de la Federació Espanyola de Futbol.
La fase d’instrucció, que va aparèixer fotografiada a la revista Crónica, es feia a l’estadi de Chamartín. “En el terreny on abans es feien les grans competicions esportives, es preparen avui aquests homes per a la guerra”, explicava un periodista. Un dels instructors destacava que en algun cas resultava complicat imposar la disciplina perquè algun dels soldats “havia estat castigat quasi sempre per haver agredit els àrbitres” en la seva etapa com a jugador. La bandera de la milícia tenia un fons vermell i també els colors de Castella i les quatre barres de Catalunya. El 7 de setembre, el dia abans de sortir cap al front, estava previst celebrar un festival benèfic, que havia de tenir com a plat fort un partit entre el Madrid i el València. La recaptació s’havia de destinar al Socors Roig Internacional. Al final, però, no es va arribar a fer.
