La super­copa de l’any pas­sat va reforçar el pro­jecte de Xavi, pel què –el seu pri­mer títol a la ban­queta blau­grana– i sobre­tot pel com. Un any més tard, és sobre­tot la manera com el Barça va caure con­tra el Madrid el que obre de bat a bat la porta de la crisi blau­grana. La fra­gi­li­tat defen­siva mos­trada en la pri­mera part de la final clama al cel, però és tant o més greu l’apa­tia de la segona part. Ni capa­ci­tat com­pe­ti­tiva, ni esma ni ànima, en una versió into­le­ra­ble. Les man­can­ces no són només de joc.

Per­dre un títol menor com la super­copa té una gra­ve­tat molt rela­tiva. El pro­blema és que el Barça fa temps que mos­tra símpto­mes de debi­li­tat, i la des­trossa a Riad els acaba de posar al des­co­bert. L’equip bus­cava un punt d’inflexió a l’Aràbia Sau­dita, i en surt amb molts més mal­de­caps. L’auto­ri­tat que va mos­trar el Madrid en la final s’afe­geix als set punts de diferència que hi ha entre tots dos equips en la lliga. La soli­desa defen­siva, un pilar de la 27a lliga blau­grana, s’ha esfu­mat de manera molt pre­o­cu­pant. El joc, lluny de fer el pas enda­vant que el mateix entre­na­dor recla­mava a l’estiu, mos­tra mol­tes man­can­ces. I el ren­di­ment de la gran majo­ria de fut­bo­lis­tes està per sota de les expec­ta­ti­ves, amb alguns exem­ples que fan mal d’ulls.

Els pro­ble­mes de l'equip són múlti­ples, amb més d’un focus a l'hora de repar­tir res­pon­sa­bi­li­tats. Però amb escàs marge en el mer­cat d’hivern, és Xavi –sem­pre que la direc­tiva li man­tin­gui la con­fiança– qui neces­sita tro­bar el remei per donar una mica d’esta­bi­li­tat a l’equip. Difícil­ment acon­se­guirà el crei­xe­ment en el joc que es pro­po­sava després de gua­nyar la lliga, però veure un Barça més com­pe­ti­tiu i regu­lar és impres­cin­di­ble. Encara que el títol sigui menor, imat­ges com la que va ofe­rir l’equip en la final a Riad són inac­cep­ta­bles.