Qual­se­vol inno­vació que es pre­senta en el fut­bol, la rebo amb molt d’escep­ti­cisme. No m’agrada. Dec ser un purista. Per començar, no suporto el VAR. Ja com a con­cepte, en els seus ini­cis em va sem­blar una eina que feia per­dre molt de la gràcia que té aquest esport. Sem­pre he vist el fut­bol com un joc d’errors –també ho és d’encerts, és clar–. Que un àrbi­tre s’equi­vo­qui en un fora de joc, és el mateix que un davan­ter mal­ba­rati una ocasió claríssima o un por­ter falli en un gol. Forma part de l’esport. És un actor més dins del camp amb la seva incidència. Així ho veia i ho segueixo veient, tenint en compte com s’ha apli­cat en la pràctica el VAR i el des­ga­vell que ha gene­rat la seva imple­men­tació. Un gol ja no es viu igual amb l’amenaça de la revisió en l’horitzó, qual­se­vol cen­trada late­ral que impacti en un defensa pot aca­bar sent penal, acci­ons que ningú ha vist en directe vis­tes a càmera lenta poden aca­bar en expulsió... m’esgota. I, la veri­tat, després d’un lus­tre ja de VAR, tam­poc s’han aca­bat les erra­des arbi­trals ni el soroll de la polèmica. Només dei­xa­ria la tec­no­lo­gia en la línia de gol; un gol és un gol. La resta... res. En el fut­bol no pro­fes­si­o­nal, no hi ha VAR i no passa res. De fet, és un gust mirar ara un par­tit sense haver d’estar pen­dent de si es rear­bi­tra una jugada o no. Ara la IFAB, l’orga­nisme encar­re­gat de defi­nir les regles de joc en el fut­bol, plan­teja intro­duir una tar­geta blava, una amo­nes­tació que per­metrà expul­sar un juga­dor durant deu minuts en un par­tit. També em treu de polle­guera. Si s’acaba fent can­viarà el joc, veu­rem cap a on –pot­ser vaig errat i és una mera­ve­lla–. Ara mateix, com em va pas­sar amb el VAR, no ho veig.