Aquest és un mis­satge de tran­quil·litat cap a l’afició del Girona. No hi ha d’haver ni un dubte cap a l’equip, no s’ha de per­dre cap segon en lamen­ta­ci­ons i sí a valo­rar el que s’ha fet i acon­se­guit per arri­bar fins aquí. 56 punts en 25 jor­na­des, només tres der­ro­tes, sí; dues de con­se­cu­ti­ves, i què? Segona posició a la taula i un joc enve­jat per la majo­ria dels rivals que ha tras­pas­sat fron­te­res. I ara què? Falta el colofó. El tram més impor­tant del curs on s’ha de fer el pas enda­vant més impor­tant que mai hagi pogut ima­gi­nar l’afi­ci­o­nat blanc-i-ver­mell. Allò que fan els joves quan juguen als vide­o­jocs aga­fant el seu Girona i el diri­gei­xen fins a la glòria. Fins a sen­tir un himne de la Cham­pi­ons Lea­gue que a la majo­ria ens posa encara ara la pell de gallina. El repte és majúscul, ja que les cames pesa­ran més que en la pri­mera volta, les idees i el cap no esta­ran tan alli­be­rats i els rivals, de la part baixa o des d’on esti­guin a la taula, ens conei­xe­ran més i s’esta­ran jugant les gar­ro­fes per no veure peri­llar el seu futur. Però no hi ha d’haver ni un dubte. Si l’equip manté mínima­ment el nivell de joc que ens ha dei­xat boca­ba­dats fins ara, el nou objec­tiu de llui­tar per la Cham­pi­ons plan­te­jat per Míchel just després de per­dre con­tra l’Ath­le­tic –quin mes­tre de la psi­co­lo­gia a l’hora d’espe­ro­nar club, afició i juga­dors– és fac­ti­ble. El marge actual amb el cinquè, pre­ci­sa­ment els de Bil­bao, és de set punts, i el Girona farà bé de fiar-ho tot, o gai­rebé tot, a Mon­ti­livi, on jugarà set dels últims tretze par­tits.