Opinió

Quan Girona no estava de moda

No recor­dem quan Girona no estava de moda, quan el barri vell era una mica més gris, les úniques bici­cle­tes eren les de repar­ti­dors de que­viu­res, els estran­gers no bai­xa­ven dels auto­bu­sos, les flors es defor­ma­ven per les plu­ges, les immi­gra­ci­ons eren flu­xos de població interns en què la comarca anava a la capi­tal, Bar­ce­lona que­dava més lluny, els petons s’ama­ga­ven dar­rere dels arbres de la Devesa, i les cabi­nes telefòniques eren uti­lit­za­des pels ado­les­cents que volien que­dar-se més estona deam­bu­lant per la ciu­tat dels vuit cognoms giro­nins.

Fa anys que aquesta Girona per­viu en el sota­bosc de la nos­tra memòria, en els ver­sos ide­a­lit­zats de qual­se­vol poeta atra­pat en la humi­tat de les llam­bor­des de Balles­te­ries, perquè ara som de Cham­pi­ons i Europa ens mira, no com ens pensàvem que ens mirava el 2017, però ens mira perquè ens atra­pen les històries èpiques dels Davids aixa­fant els caps de Goli­ats, els relats rodons en els quals herois sense capa arri­ben a l’Olimp: la història de Son Goku acon­se­guint les set boles de drac per fer un món millor.

Per això la Cham­pi­ons no és res més que un pas nar­ra­tiu cap al canvi d’una ciu­tat que va deci­dir obrir-se al món i sovint viu en la con­tra­dicció de tro­bar al punt just entre fer córrer l’aire i evi­tar que la tra­mun­tana se t’emporti qui ets real­ment; la mesura com­pli­cada entre man­te­nir l’essència i enten­dre que l’auto­su­ficiència és la pit­jor forma de les suficiències: la pau d’anar més enllà sense des­cui­dar la casa pai­ral.

En defi­ni­tiva, els giro­nins estem emo­ci­o­nats amb aquesta Cham­pi­ons perquè per­so­ni­fica també el moment vital en què ens tro­bem com a ciu­tat, la cele­bració de fer pas­sos enda­vant men­tre enyo­rem amb els vells amics aque­lla Girona amb colors pàl·lids on ens vàrem fer grans, aquells dies de car­rers tor­rats que ara, amb el pas dels anys, els ima­gi­nem molt millor del que varen ser.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)