Opinió

L’arribada de Cyrus Monk

La pri­ma­vera avança de manera acce­le­rada i, abans que el Giro doni per tan­ca­des les clàssi­ques, encara tenim dues entre­gues del Tríptic de les Arde­nes: la Fletxa Valona demà i la Lieja-Bas­togne-Lieja, la degana, diu­menge. Abans-d’ahir vam veure que Mat­hieu van der Poel, que sumava el seu sisè Monu­ment en la París Rou­baix, és humà en l’Ams­tel Gold Race –el seu salt per esqui­var un bidó rebo­tat men­tre rodava al grup per­se­gui­dor, amb Roger Adrià en l’esca­pada, ho posa en dubte– i, ara que aquesta velo­ci­tat infor­ma­tiva ho aca­para tot en els temps que ens ha tocat viure, cobra força l’arri­bada de Cyrus Monk al velòdrom de Rou­baix, l’endemà que Juan Ayuso guanyés la volta al País Basc, que marca el punt d’inflexió de la tem­po­rada.

Monk (War­ra­gul, 1996) sem­bla un dels nòmades espor­tius que ens han envaït les car­re­te­res de les comar­ques giro­ni­nes, amb bigoti i cabe­llera. El cor­re­dor del Q36.5 que diri­geix Àlex Sans va ser l’últim en l’Infern del Nord, a 48 minuts de MVDP, i va arri­bar fora de con­trol. Monk, que va pun­xar tres cops, també va rodar sol molt temps i va fer una mit­jana de 41,6 km/h. Hau­ria superat Fabian Can­ce­llara el 2010 (39,3). Espar­tac, doble campió olímpic i tri­ple ven­ce­dor a Rou­baix (també 2006 i 2013) a més de San­remo, duia una bici que avui en dia li can­vi­a­rien, afe­gint-hi diners, per les saba­tes que llu­ei­xen aquests ciclo­tu­ris­tes. Nutrició i entre­na­ments a banda, després ens posem les mans al cap amb les cai­gu­des i les seves con­seqüències.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.