Demà cele­bra­rem la diada de Sant Jordi, una de les fes­tes més popu­lars a Cata­lu­nya on la cul­tura té un paper pro­ta­go­nista i els escrip­tors veuen reco­ne­guda la seva feina. Any rere any, l’esport té una presència més des­ta­cada a para­de­tes i apa­ra­dors. Les edi­to­ri­als apro­fi­ten aquesta data tan asse­nya­lada per publi­car nove­tats. N’hi ha un munt de dife­rents tipo­lo­gies per a tots els públics: bio­gra­fies adreçades a un lec­tor encu­ri­o­sit per les tra­jectòries vitals dels seus ídols; assa­jos i inves­ti­ga­ci­ons cen­tra­des a apro­fun­dir en les raons històriques, polítiques, soci­als o econòmiques d’un esde­ve­ni­ment o ins­ti­tució relle­vant; o mis­cel·lànies dedi­ca­des a recap­tar fons per a cau­ses solidàries.

Tan­ma­teix, ens tro­bem davant d’un fet molt recent que cal agrair, entre d’altres, als autors que van llui­tar per acon­se­guir reduir la bretxa entre la cul­tura popu­lar i l’acadèmica. Manuel Vázquez Mon­talbán va ser un dels més des­ta­cats. Sense la seva figura no es pot enten­dre com l’esport i el fut­bol han esde­vin­gut temàtiques valo­ra­des pels escrip­tors. I, alhora, com aquests lite­rats s’han con­ver­tit en refe­rents mediàtics amb les seves inter­ven­ci­ons en dia­ris i tertúlies espor­ti­ves.

Pot­ser ara seria el moment de fer un pas més en aquesta direcció. Una de les con­tri­bu­ci­ons del fut­bol al nos­tre bagatge cul­tu­ral, des­co­ne­guda per a molts, ha estat donar nom al pro­grama de crítica tele­vi­siva refe­rent a Cata­lu­nya, l’APM. A sem­blança de la seva secció “la tele­visió és cul­tura”, fora bo que els dia­ris espor­tius del nos­tre país n’incor­po­res­sin una de titu­lada “l’esport és cul­tura” en què dife­rents per­so­na­li­tats de la soci­e­tat ens ofe­ris­sin el seu punt de vista sobre un deter­mi­nat esde­ve­ni­ment o afició espor­tiva o es pre­sentés alguna publi­cació. Bona diada de Sant Jordi i no us obli­deu de rega­lar esport!