La pri­ma­vera poli­es­por­tiva em recorda aque­lla pel·lícula pèssima que va gua­nyar l’Oscar, Everyt­hing Everyw­here, o sigui, “Tot a la vegada a tot arreu” —ja mareja només de sen­tir el títol–,que els que no hi ente­nem vam tro­bar abso­lu­ta­ment un rot­llo. Per això no hi ente­nem. En tot cas, el que vull dir és que la con­cen­tració de grans esde­ve­ni­ments amb presència de l’esport català ha estat molt alta, més que la de sal a la mar Morta. El Gene­rali Palau va gua­nyar diu­menge la copa a Vila­franca del Penedès en una final que tenia gai­rebé per­duda en la tanda de penals i dis­sabte ha de jugar la semi­fi­nal euro­pea en un derbi català davant del Vila-sana Coop d’Ivars, que dis­sabte havia cai­gut en les semi­fi­nals con­tra el Tele­ca­ble. Men­tre Berta Bus­quets i com­pa­nyia llançaven els penals al muni­ci­pal de la capi­tal de l’Alt Penedès, les dones del Saba­dell femení llui­ta­ven a la pis­cina del CN Bar­ce­lona per obte­nir el seu setè títol euro­peu, que van cele­brar després de der­ro­tar l’Olym­piacòs en la final a qua­tre més cata­lana, amb tres equips del país, fet que cons­tata la força del nos­tre water­polo. Sense cap català en pista perquè l’època de vaques gras­ses ja fa temps que s’ha aca­bat, dos dels millors juga­dors del món ini­ci­a­ven a 1/4 de 5 la final del Bar­ce­lona Open Banc Saba­dell, amb tri­omf del noruec Cas­per Ruud, gran ten­nista de com­por­ta­ment exqui­sit. Per aca­bar una jor­nada tan intensa i vic­to­ri­osa, res millor que un clínic de VAR al Ber­nabéu amb una pro­moció de 2x1.