La primavera poliesportiva em recorda aquella pel·lícula pèssima que va guanyar l’Oscar, Everything Everywhere, o sigui, “Tot a la vegada a tot arreu” —ja mareja només de sentir el títol–,que els que no hi entenem vam trobar absolutament un rotllo. Per això no hi entenem. En tot cas, el que vull dir és que la concentració de grans esdeveniments amb presència de l’esport català ha estat molt alta, més que la de sal a la mar Morta. El Generali Palau va guanyar diumenge la copa a Vilafranca del Penedès en una final que tenia gairebé perduda en la tanda de penals i dissabte ha de jugar la semifinal europea en un derbi català davant del Vila-sana Coop d’Ivars, que dissabte havia caigut en les semifinals contra el Telecable. Mentre Berta Busquets i companyia llançaven els penals al municipal de la capital de l’Alt Penedès, les dones del Sabadell femení lluitaven a la piscina del CN Barcelona per obtenir el seu setè títol europeu, que van celebrar després de derrotar l’Olympiacòs en la final a quatre més catalana, amb tres equips del país, fet que constata la força del nostre waterpolo. Sense cap català en pista perquè l’època de vaques grasses ja fa temps que s’ha acabat, dos dels millors jugadors del món iniciaven a 1/4 de 5 la final del Barcelona Open Banc Sabadell, amb triomf del noruec Casper Ruud, gran tennista de comportament exquisit. Per acabar una jornada tan intensa i victoriosa, res millor que un clínic de VAR al Bernabéu amb una promoció de 2x1.