Les adver­si­tats no es trien. I o bé et fan més fort, o bé t’acla­pa­ren. No solen haver-hi mit­ges tin­tes. I encara menys en el món de l’esport, en què l’èxit i el fracàs es toquen pels extrems. I l’Uni Girona es troba ara mateix en aquesta dis­jun­tiva, en un moment en què ha de demos­trar com li afecta la nega­ti­vi­tat que l’envolta. Si el reforça i l’empeny a superar el que ara sem­bla una qui­mera o bé cau defi­ni­ti­va­ment al fons del pou d’una tem­po­rada que, si ara haguéssim de fer balanç, no seria gens galdós. Demà comen­cen els quarts de final de la Lliga Feme­nina de bàsquet i les giro­ni­nes afron­ten el seu duel con­tra el Jai­ris enmig d’una boi­rina que no posa les coses gens pla­ne­res. La ruleta gira i la boleta sem­pre cau a la case­lla equi­vo­cada. La dar­rera adver­si­tat, l’anunci de Laura Peña de dei­xar pro­vi­si­o­nal­ment el bàsquet per motius de salut. Un cop dur per al ves­ti­dor però, sobre­tot, per a una juga­dora jove que lamen­ta­ble­ment ha tas­tat massa aviat la part fosca de l’esport, aque­lla que et demos­tra que no sem­pre és una pro­fessió per a pri­vi­le­gi­ats. La seva reti­rada deixa l’equip tocat però amb l’obli­gació de sobre­po­sar-se. El Jai­ris l’espera amb totes les ganes del món. Al cap­da­vall, quasi és més una bata­lla men­tal que no pas tàctica. Perquè si ana­lit­zem l’equip murcià, juga­dora per juga­dora, estaríem tots d’acord que no té el nivell espor­tiu de l’Uni. Però, men­tal­ment, estan en unes cir­cumstàncies total­ment opo­sa­des. I, a aques­tes alçades, és un fac­tor deter­mi­nant. Però, fins i tot nedant con­tra cor­rent, aquesta eli­mi­natòria està en mans de les giro­ni­nes. La qua­li­tat hi és. La con­fiança i la madu­resa les hi han de posar. No hi ha excu­ses. Aquesta és la dar­rera opor­tu­ni­tat per sal­var la tem­po­rada. No en que­den més. I sem­pre hi ha la opció de bus­car excu­ses com a jus­ti­fi­cants quan es creu que el mal no té cura. Però aquesta no hau­ria de ser la via, tot i que algu­nes decla­ra­ci­ons sem­blen diri­gi­des a ado­bar el ter­reny en aquest sen­tit. No es tracta de dis­cu­tir si estan jus­ti­fi­ca­des. Cal valo­rar si la ver­ba­lit­zació en públic és la millor opció en aquest moment. Si moti­ven o bé esto­ven una plan­ti­lla ja prou mase­gada. Si fan modi­fi­car acti­tuds arbi­trals o bé encara és més con­tra­pro­du­ent. Si és una pedra des d’on ini­ciar l’esca­lada o bé que et fa empas­se­gar. Aquí no tots en posaríem d’acord i només els resul­tats aca­ba­ran deter­mi­nant si ha estat la via cor­recta. En aquest sen­tit, demà es començarà a flai­rar cap a on es decanta la balança. Una eli­mi­natòria a anada i tor­nada, amb un pri­mer round a Alcan­ta­ri­lla que serà deter­mi­nant. Les mur­ci­a­nes ja saben què és gua­nyar l’Uni a casa i la clas­si­fi­cació per als play off és una fita històrica que les embala. Amb Ana Montañana a la ban­queta –esco­llida millor entre­na­dora de la lliga 23/24 –, que va subs­ti­tuir Èric Surís amb la tem­po­rada ja ini­ci­ada, l’equip s’ha trans­for­mat total­ment i la tra­jectòria dels dar­rers par­tits les avala per no renun­ciar a res. L’Uni, per la seva part, arriba amb dub­tes i amb inconstàncies que s’han per­llon­gat durant tots aquests mesos. La qüestió és si sabrà fer taula rasa. Si, mal­grat ser cons­ci­ent que les adver­si­tats no es trien, tindrà la men­ta­li­tat per empo­de­rar-se i sobre­po­sar-se. Si de la qui­mera en fa una moti­vació. És tan sen­zill i tan com­pli­cat com això. Ahir es com­plien nou anys del pri­mer títol de lliga de les giro­ni­nes, nas­cut de la moti­vació, de les ganes i de la fe. Cir­cumstàncies molt dife­rents, les que hi ha ara sobre la taula. Però el motor per afron­tar-les hau­ria de ser el mateix.