Sobtava la dimissió diferida, sobta la marxa enrere

La marxa enrere de Xavi merei­xia expli­ca­ci­ons, més enllà d’un comu­ni­cat o d’una inter­venció breu als mit­jans del club. Això ho ha resolt bé el Barça, que ha ofert una roda de premsa amb el pre­si­dent i l’entre­na­dor. De pas­sada, esce­ni­fi­ca­ven una imatge d’uni­tat que els interes­sava poten­ciar i rei­vin­di­car, que sovint és el pri­mer senyal que no n’hi havia prou, d’unió. La roda de premsa s’ha allar­gat cap a una hora, però les res­pos­tes no han aca­bat d’acla­rir el perquè d’un gir de guió tan impac­tant com el movi­ment que ho va ori­gi­nar tot ara fa tres mesos. Va sob­tar molt la insòlita decisió presa per Xavi fa tres mesos, tant pel propi fet (dimissió dife­rida) com pels seus argu­ments, i sob­ten també les raons que exposa ara per fer-se enrere. Què ha can­viat? Xavi n’ha par­lat molt, però s’han tro­bat a fal­tar raons con­tun­dents. L’entre­na­dor expres­sava al gener la cru­el­tat del càrrec, la falta de res­pecte que rebia i la pèrdua d’ener­gia, fins a con­cloure que no tenia sen­tit con­ti­nuar. No l’han aju­dat els mati­sos que va anar intro­duint des del pri­mer anunci, i encara menys el ren­di­ment i els resul­tats de l’equip, per més que una revi­fada havia fet somiar a arri­bar a semi­fi­nals de la Cham­pi­ons. A l’abril, l’única missió que té l’equip és asse­gu­rar el segon lloc.

Xavi cir­cums­cri­via la dimissió a bus­car el millor per al club, com a bon bar­ce­lo­nista, i també s’hi ha refe­rit a l’hora de rec­ti­fi­car i que­dar-se. Argu­ment repe­tit per a deci­si­ons opo­sa­des. Laporta ho resu­mia en la recerca d’esta­bi­li­tat, que con­trasta amb la sen­sació d’impro­vi­sació que trans­met el club. Que l’entre­na­dor digui que en dos o tres minuts s’havia entès amb el pre­si­dent, després d’una jor­nada frenètica, també és sig­ni­fi­ca­tiu.

La con­tinuïtat té la lec­tura opti­mista de l’aposta per juga­dors joveníssims que Xavi ha fet debu­tar i que han ofert una res­posta magnífica. També ha de ser adi­ent aca­bar amb la inde­fi­nició, que dei­xava la porta oberta a les espe­cu­la­ci­ons, tant inter­nes com exter­nes. Un cop des­car­tat de tots els títols, no tenia sen­tit demo­rar més la decisió sobre la ban­queta. Si Xavi serà la solució esta­ble que fa falta, ja es veurà. De moment, ha estat el pro­ta­go­nista d’un serial si més no insòlit i sor­pre­nent, tant per la dimissió dife­rida amb què va començar com per la marxa enrere amb què ha aca­bat.