Míchel, t’estimem

A Girona li costa obrir les por­tes al foras­ter, però si un dia li deixa el por­tal obert és per no tan­car-lo mai més: les ànimes pru­dents als nou­vin­guts són aque­lles que pre­pa­ren el cor per enca­bir-los el dia demà. Aquests som nosal­tres, els giro­nins del gest neu­tre quan toques el tim­bre i els de la llàgrima sòbria quan et veiem par­tir nord enllà.

Així ens tro­bem davant Míchel, el gironí de Valle­cas, el valle­cano de Girona, un dels nos­tres ara que estem al cim i l’amic enyo­rat quan la vida ens separi, el refe­rent viu quan el gau­dim a Mon­ti­livi i l’agraïment quan coin­ci­dim d’aquí a uns anys als car­rers d’una ciu­tat qual­se­vol: La gra­ti­tud per la presència d’avui i la dolça absència del demà.

Per això és impor­tant esti­mar-se quan et pots dir “t’estimo”, valo­rar-te quan hi ha el perill de fer rutina allò extra­or­di­nari, mirar-se els ulls quan la vida et som­riu i tens l’opció d’esprémer el pre­sent davant la incer­tesa del demà, o sigui, prac­ti­car la sin­ce­ri­tat vis­ce­ral de qui no es vol dei­xar per­dre: Mic­hel, t’esti­mem.

Si, és fort dir-ho perquè és un verb radi­cal però t’esti­mem, no com un pare ni com un germà, t’esti­mem com un regal ines­pe­rat de la vida, com l’amic que no tenies pre­vist conèixer i que va arri­bar a les nos­tres vides per aju­dar-nos a viure millor, a ser més feliç amb la nos­tra iden­ti­tat, a estar més orgu­llo­sos del nos­tre reflexa a un mirall tren­cat, a donar-nos l’empenta perquè dei­xem de ser per­so­nat­ges secun­da­ris de la nos­tra pròpia història.

A més, t’esti­mem perquè ens vas voler conèixer quan no estàvem de moda, quan érem part d’un somni que­dat a mit­ges, quan Girona vivia als afo­res subur­bi­als del fut­bol d’elit, quan havíem tro­bat en el gust en el dis­gust, quan ens semblàvem genuïns però no ens agradàvem del tot a les cites en què no et val l’empat

En defi­ni­tiva, t’esti­mem perquè un dia cadascú aga­farà el seu propi camí, la fini­tud necessària de la vida per viure-la inten­sa­ment, i t’esti­mem perquè tenim el gust de saber-nos feliços ara i aquí, de ser cons­ci­ents que entre tots ens estem rega­lant una mica d’història i no neces­si­tem pren­dre distància per saber que ens estem donant els millors anys de les nos­tres vides fut­bolísti­ques. Ja t’ho he dit però hi ha verbs que per molt que els uti­lit­zis mai són redun­dants: T’esti­mem, Mic­hel.