Del desert a la terra promesa amb una llibreta

A l’Antic Tes­ta­ment hi ha els fona­ments de part de la civi­lit­zació occi­den­tal i molts lli­bres que el for­men són plens de cala­mi­tats, mites, aven­tu­res, ges­tes i alguna ale­gria. Hi podríem tro­bar alguns paral·lelis­mes amb la història recent del Girona FC.

El pri­mer lli­bre de l’Antic Tes­ta­ment és el Gènesi, que explica com va començar tot. En el cas del Girona la història va començar el 1930, però pel que ara ens interessa podríem situar l’inici, tal com fa el lli­bre de Xevi Masachs, quan dos mis­te­ri­o­sos ciu­ta­dans fran­ce­sos van com­prar el club a Josep Del­gado. Després els acci­o­nis­tes actu­als van pren­dre el con­trol del club i l’han girat com un mitjó.

El camí no ha estat fàcil, i hem hagut de pas­sar gai­rebé set pla­gues, que por­ten noms com Lugo, Elx, Real Zara­goza o Osa­suna. També vam pas­sar un cal­vari en les 10 últi­mes jor­na­des de la tem­po­rada que vam bai­xar de pri­mera.

Després de bai­xar vam començar una tra­vessa del desert a segona divisió. Hi ha molts equips que després de tocar el cel de pri­mera han cai­gut a les bra­ses de l’infern i no n’han pogut sor­tir: Màlaga, Depor­tivo, Spor­ting, Racing...

Però vam acon­se­guir pujar de nou a pri­mera i des de lla­vors estem vivint al jardí de l’Edèn, on els fruits en forma de victòries són sabo­ro­sos i abun­dants. Ara bé, ja sabem que al paradís també hi ha la temp­tació, i pot­ser algun juga­dor del Girona ha estat temp­tat de mar­xar a algun altre club.

Si el juga­dor se’n vol anar, que paguin la clàusula i se l’endu­guin, però no tinc gens clar que gai­res juga­dors titu­lars ho facin: aquí s’han fet un lloc, l’entre­na­dor hi con­fia... i juga­ran la Cham­pi­ons! A més, els pre­ce­dents dels que han mar­xat no són gaire afa­la­ga­dors: dels que van mar­xar l’any pas­sat només Rodrigo Riquelme ha fet una bona tem­po­rada. Segu­ra­ment l’Oriol Romeu i en Taty Cas­te­lla­nos s’han pre­gun­tat més d’un cop per què van fer les male­tes. Si com­pa­rem els que han vin­gut i els que han mar­xat hem de con­cloure que a la majo­ria els va millor aquí que en altres equips. Per alguna cosa deu ser.

Ara bé, segur que hi ha algun juga­dor que queda enllu­er­nat per una oferta econòmica i se’n va. Però encara que no fos el cas, amb la plan­ti­lla actual no en fem prou si volem jugar amb mínimes garan­ties la lliga i la Cham­pi­ons. No podem tenir només un late­ral esquerre. La vete­ra­nia de cen­trals com David López i Daley Blind fa que no sigui gaire sen­sat pen­sar que ho puguin jugar tot. Al mig del camp tam­poc anem sobrats, i a davant només en tenim tres, més l’Stu­ani. L’acu­mu­lació de par­tits i la pos­si­bi­li­tat de lesi­ons o san­ci­ons fan impres­cin­di­ble reforçar la plan­ti­lla.

De cara al curs que ve hi ha molts inter­ro­gants. Si juga­rem la super­copa, el nom­bre de seients a l’estadi o la nova relació amb el City. Però tot això són minúcies al cos­tat del més relle­vant: una lli­breta. I no una lli­breta qual­se­vol, sinó la lli­breta que ha defi­nit la plan­ti­lla del Girona la dar­rera dècada i que mar­carà com a mínim el curs que ve: la lli­breta de Qui­que Cárcel, amb les altes i les bai­xes de la plan­ti­lla del Girona.

Aquesta lli­breta ha encer­tat la majo­ria de fit­xat­ges en moments on venir a Girona era molt menys atrac­tiu que en l’actu­a­li­tat, és una lli­breta capaç de des­co­brir noms poc cone­guts però amb un poten­cial enorme, és una lli­breta que gai­rebé mai no falla. És la lli­breta que conté els noms que han de com­ple­men­tar la plan­ti­lla del Girona la tem­po­rada on després de pla­gues i deserts arri­ba­rem a la terra pro­mesa de la Cham­pi­ons.