Què està passant?

Leo Messi, Ronald Koe­man i, ara, Xavi Hernández. Tres lle­gen­des del Barça que Laporta haurà ful­mi­nat en només dos anys i mig en el seu segon man­dat al cap­da­vant d’una ins­ti­tució que, a hores d’ara, està total­ment des­com­posta i sense rumb. El pri­mer se’n va anar amb llàgri­mes als ulls i no volent saber res del màxim man­da­tari culer. El segon cri­tica dura­ment el pre­si­dent blau­grana i la seva gestió sem­pre que se li pre­gunta per ell, i el ter­cer tot fa pen­sar que seguirà el mateix camí i també sor­tirà per la porta del dar­rere. Què està pas­sant, Joan Laporta? Si nosal­tres matei­xos som incapaços d’home­nat­jar, trac­tar i valo­rar els mites del club bar­ce­lo­nista com es merei­xen, qui ho farà?

La gran­desa d’aquest club està, ara mateix, tacada per una crisi severa que va més enllà de la con­tinuïtat o no de l’entre­na­dor actual. Un Xavi Hernández que, per cert, no es mereix tot el que li està tocant viure. Men­tre que l’ega­renc està obli­gat a donar la cara en cada roda de premsa, Laporta deci­deix no viat­jar a Alme­ria, molest per unes parau­les de l’entre­na­dor blau­grana que reflec­tien la crua rea­li­tat. Menys ven­dre fum i més fets. La tro­bada defi­ni­tiva entre pre­si­dent i tècnic es durà a terme dilluns que ve, un cop aca­bada la tem­po­rada. És necessària aquesta ago­nia? I, men­tres­tant, a uns quants quilòmetres, una altra lle­genda del Barça com és Pep Guar­di­ola con­ti­nua engran­dint la seva figura.