Opinió

Laporta pateix i fa patir

Men­tre el Girona dis­fruta d’un pre­sent dau­rat i somia amb un futur de noves fites –a pesar de com colla la UEFA amb l’afo­ra­ment de Mon­ti­livi–, la icona espor­tiva de Cata­lu­nya dis­corre pel moment més deli­cat dels tres anys de man­dat de Joan Laporta. No dic el pit­jor, ni ho refe­reixo a l’eco­no­mia del club –com­plexa per mil motius here­tats i alguns de sobre­vin­guts, com aquests dos anys fora del Camp Nou i els que Tebas es pugui treure de la màniga– ni a la pla­ni­fi­cació espor­tiva, que en no ser pública està for­mada per les fil­tra­ci­ons que li interessa fer a tot­hom que sap o creu saber alguna cosa.

És el moment més deli­cat, però no pas pels arra­va­ta­ments, titu­be­jos, silen­cis, presències i absències al vol­tant de la figura de Xavi. Sent d’una gra­ve­tat extrema per la delació de falta de cri­teri, de pla, de pro­jecte i de recur­sos que implica, hi ha un fet encara inci­pi­ent que té un risc poten­cial incal­cu­la­ble: una part dels segui­dors han començat a mani­fes­tar-se al Lluís Com­panys. Xavi ha sen­tit suports i Laporta, rebuig. De moment no ha pas­sat d’aquí, ni en pas­sarà perquè no hi haurà més par­tits a Bar­ce­lona... però (tant de bo) sí alguna cele­bració de l’equip femení. No estem en un Neeskens sí, Núñez no!, però quan un pre­si­dent se sent qüesti­o­nat el cap­te­ni­ment tron­to­lla i les deci­si­ons pre­nen deri­ves incom­pren­si­bles.

Laporta és valent. Hi ha qui can­via l’adjec­tiu per insen­sat i pot­ser sí que la sen­sa­tesa no l’assis­tia quan va cele­brar la victòria enve­ri­nada del 7 de març del 2021. Però s’ha de ser valent per mirar de reflo­tar un gegant amb una explo­tació defi­citària, un deute galo­pant i uns com­pro­mi­sos futurs que el feien invi­a­ble. I pel mig, a ges­ti­o­nar l’adeu del mite fut­bolístic del segle XXI i a refer el Camp Nou perquè per­meti fac­tu­rar. En tres anys, una lliga i una super­copa pot sem­blar un bagatge espor­tiu magre per a un equip de fut­bol mas­culí que venia d’una dècada de pro­di­gis. Jo ho veig al revés: la lliga de l’equip de Xavi és com un petit oasi, el resul­tat d’una opti­mit­zació modèlica dels recur­sos fut­bolístics dis­po­ni­bles. I en l’estat actual de les coses, repe­tir aquell títol no pot cons­ti­tuir l’objec­tiu ine­lu­di­ble.

Però Laporta, com ja va pas­sar en la seva pri­mera etapa al Barça, va per­dent llençols –direc­tius i exe­cu­tius– i afronta el quart any de man­dat amb un grup de fidels cada cop més reduït. No és una reacció exclu­siva d’ell –Núñez plo­rava des del seu búnquer– però la gestió de l’afer Xavi és tot menys valenta. Arriba un moment que és igual si Xavi va convèncer Laporta de con­ti­nuar o va ser el pre­si­dent que va enten­dre que no tro­ba­ria res millor –i a l’abast de l’eco­no­mia– per un any que, agradi o no, con­ti­nua sent de tran­sició, com ho hau­ran de ser tots men­tre el Barça no pugui ser rival dels grans d’Europa en el mer­cat. Això és el que va ver­ba­lit­zar Xavi en la com­pa­rei­xença que ha des­ta­pat la caixa dels trons. Que s’ho podia haver guar­dat perquè l’argu­ment, de repe­tit, ja cansa? D’acord. Que ho podria haver dit d’una altra manera, sabent com li molesta a Laporta qual­se­vol decla­ració que ell inter­preti com a des­mo­ti­va­dora? També. Però Laporta sap que no pot des­men­tir el seu entre­na­dor –sí, van venir Lewan­dowski i Rap­hinha, però no es podia arri­bar a Haa­land ni Mbappé– igual com Xavi afirma que llui­tarà per tot amb el que el club li posi a les mans.

Podria ben ser que Xavi ja no fos l’entre­na­dor la set­mana que ve. Seria un signe que el pre­si­dent, a banda de patir pel Barça, pateix per ell. Que neces­sita un fusi­ble perquè, un cop s’ha fos el de Xavi, el que queda és ell mateix. Si hi ha seny i s’hi és a temps –que amb tan­tes bat­ze­ga­des, costa de creure–, una estona al racó de pen­sar, a recon­duir-ho tot per última i defi­ni­tiva vegada i prou de desau­to­rit­zar l’entre­na­dor. Si calen estímuls i posi­ti­vi­tat, que facin cas a Joan Gas­part i pas­sin pel Camp Nou a veure les obres. Encara que vagin amb retard.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)