Durant la retrans­missió a TV3 de la final de la Cham­pi­ons de fut­bol femení, la rela­tora Danae Boro­nat feia jocs de parau­les supo­sa­da­ment tan aguts com ara “El Lió no fa por”. El cas és que almenys a mi sí que em van fer “por” les excel·lents juga­do­res de l’Olym­pic de Lió: por en el sen­tit que pogues­sin empa­tar el par­tit després que la gran Aitana Bon­matí marqués el pri­mer gol del Barça. Ho podien haver fet cap al final, com també podien haver fet un gol abans que el Barça. Però Alèxia Pute­llas va aparèixer en el temps afe­git i va fer un xut memo­ra­ble, marca de la casa, amb la seva elegància i con­tundència, esvaint tota por res­pecte a la pos­si­bi­li­tat que l’Olym­pic pogués cap­gi­rar el resul­tat: aquell gol ina­pel·lable ho dei­xava tot clar. Ales­ho­res, Danae Boro­nat, men­tre la juga­dora es treia la samar­reta i cor­ria amb l’ale­gria al cos, va dir d’Alèxia alguna cosa així com que “Té dos ova­ris gros­sos com dues pilo­tes d’Or”. No m’ho podia creure. S’ima­gi­nen una frase equi­va­lent refe­rida a un fut­bo­lista? En fi, massa sovint s’invo­quen els “ous” o els “collons” (dient que se n’hi han de posar) en el fut­bol mas­culí, però crec que ni els comen­ta­ris­tes més mac­hos s’atre­vi­rien a dir públi­ca­ment una frase equi­va­lent. I això de les pilo­tes, encara que siguin d’or, també va sonar fatal. Amb una eufòria incon­tin­guda, Boro­nat també va cele­brar la “mare que va parir les juga­do­res”. Algú al cos­tat meu va dir: “Que calli, si us plau.”