Aquesta és una de les pre­gun­tes que sento en l’entorn de l’afi­ci­o­nat del Girona. Evi­dent­ment, no vull gene­ra­lit­zar, però a Mon­ti­livi costa de gau­dir dels èxits. Sem­pre es pensa més en el dia de demà, en esce­na­ris que segu­ra­ment no pots con­tro­lar, ni tam­poc t’hi has tro­bat mai, que no pas en el moment. Aquest cop és la Cham­pi­ons, però fa uns anys va ser l’ascens a pri­mera. “Vols dir que interessa?” vaig sen­tir a dir. Estic molt d’acord que el que s’ha de pri­o­rit­zar és la lliga, com diu Qui­que Cárcel o Míchel Sánchez. És la con­dició sine qua non del pro­jecte blanc-i-ver­mell. Sense ser-hi, seria tot més com­pli­cat. Ara bé, tam­poc cal llençar res, ni tirar per la borda cap com­pe­tició. Si és que ja ho diu Míchel: “Aquest equip encara no ha tocat sos­tre. Si algú es pensa que l’any que ve ens pas­se­ja­rem a la Cham­pi­ons, va equi­vo­cat. També vol­drem gua­nyar.” Sem­bla una obvi­e­tat, però rere les parau­les del madri­leny hi ha un dis­curs d’ambició revo­lu­ci­o­nari a Girona en què la prudència i el con­ser­va­do­risme és pre­sent a totes, o a quasi totes, les sobre­tau­les dels dinars fami­li­ars. Cárcel ja tre­ba­lla per con­fec­ci­o­nar la millor plan­ti­lla i ser com­pe­ti­tius en les tres com­pe­ti­ci­ons que, per pri­mer cop, s’haurà d’afron­tar. No és un repte fàcil, diuen que hi ha molts equips que després d’una gran tem­po­rada, vegeu el Màlaga o el Vila-real en els seus res­pec­tius anys a la Cham­pi­ons, han tin­gut pro­ble­mes per man­te­nir-se. Aquí, crec que això no pas­sarà i l’ambició i les ganes faran encara més fort el club.