D’un temps ençà s’ha ins­tau­rat la màniga ampla a l’hora de requa­li­fi­car atle­tes invo­lu­crats en cai­gu­des per a les finals dels grans cam­pi­o­nats inter­na­ci­o­nals. El que abans era una situ­ació molt excep­ci­o­nal s’ha con­ver­tit en habi­tual i es repe­teix a cada gran com­pe­tició. La set­mana pas­sada, en l’euro­peu de Roma, fins a cinc atle­tes dels 1.500 m van ser repes­cats per una cai­guda múlti­ple en l’última volta de la segona sèrie eli­mi­natòria. Tant se val si entre els impli­cats n’hi ha que es van incor­po­rar ràpida­ment a la cursa i van esprin­tar per obte­nir el bit­llet directe, com els que, conei­xe­dors dels últims pre­ce­dents, van arri­bar a meta tro­tant tran­quil·lament. Ulls gros­sos i tots cinc clas­si­fi­cats. El que havia de ser una final de dotze cor­re­dors es va con­ver­tir en una de dis­set, tot i que final­ment un dels mase­gats per la cai­guda no va pren­dre la sor­tida. És evi­dent que en una cursa de mig fons, amb meda­lles en joc i en què la tàctica és deci­siva, no és el mateix mani­o­brar entre dotze cor­re­dors que fer-ho entre dis­set. Són molts els atle­tes, ja reti­rats o en actiu, que cri­ti­quen la màniga ampla dels jut­ges amb les requa­li­fi­ca­ci­ons. Com és habi­tual, un dels que s’ha pro­nun­ciat és el pala­mosí Adel Mec­haal, cinquè en la final dels 1.500 m de Roma: “Les requa­li­fi­ca­ci­ons hau­rien de ser quan hi ha una des­qua­li­fi­cació. Tenint en compte els cops de colze que prac­ti­quen alguns a l’hora de com­pe­tir, em sem­bla ver­gonyós que repes­quin cinc atle­tes sense des­qua­li­fi­car ningú.” En defi­ni­tiva, abans d’entrar dei­xin sor­tir.