Futbol amb molta perspectiva

A qui li agrada el fut­bol, i a mi m’agrada molt, segur el sedu­eix l’emoció del moment, del par­tit en viu o en directe per tele­visió. Pocs espec­ta­cles igua­len la potència emo­ci­o­nal del fut­bol. Però quan t’agrada molt el fut­bol també t’agrada el fut­bol en i amb pers­pec­tiva. I no em refe­reixo només al record de grans moments i de grans par­tits vis­cuts. Em refe­reixo també a ana­lit­zar l’essència del joc, l’evo­lució tàctica d’aquest esport. Ana­lit­zar és també una manera de gau­dir del fut­bol.

Hi vaig pen­sar recent­ment quan vaig veure imat­ges de Pep Guar­di­ola amb indu­mentària dels Bos­ton Cel­tics seguint un par­tit de la final de l’NBA. Però sobre­tot sabent que no hi era com un sim­ple espec­ta­dor. Vam saber que Guar­di­ola havia tor­nat una visita pro­fes­si­o­nal de l’entre­na­dor dels Cel­tics, Joe Maz­zu­lla, i que de cara a l’inici de la final de l’NBA el tècnic català va donar un cop de mà al de l’equip de Bos­ton. Ho va dir Maz­zu­lla mateix: “Pep Guar­di­ola m’ha aju­dat amb els espais.” Que Guar­di­ola és un malalt de l’anàlisi tàctica, en aquest país ho sabem molt bé. Des que es va reti­rar com a fut­bo­lista i va encar­ri­lar la seva car­rera com a entre­na­dor, Guar­di­ola va fer una exhaus­tiva ronda de con­sul­tes a tècnics que li cri­da­ven l’atenció. Però no només de fut­bol. Ja entre­nant el Barça Atlètic visi­tava assídua­ment els entre­na­ments de l’equip d’hand­bol que de la mà de Valero Rivera reg­nava a Europa. Guar­di­ola ho ha con­ti­nuat fent tota la seva car­rera. Tot i que des de fa anys són altres tècnics, i no només de fut­bol, els que van a Manc­hes­ter o a on ell sigui per inter­can­viar conei­xe­ments. Perquè en el cas de Guar­di­ola el feed­back sem­pre és mutu. D’aquesta manera s’ha con­ver­tit en el millor entre­na­dor de fut­bol del món. Vull remar­car això. Que ho és no només per pal­marès (impres­si­o­nant i únic en els quinze anys que fa que s’hi dedica), sinó sobre­tot per la seva capa­ci­tat d’apli­car millo­res en el joc, de por­tar el fut­bol més enllà i, sobre­tot, per la seva capa­ci­tat d’influència glo­bal.

Aquí volia anar a parar. Aquests dies d’Euro­copa no he pogut veure tots els par­tits que m’hau­ria agra­dat veure, però déu-n’hi-do. I aquesta és una com­pe­tició que sí que me la miro analítica­ment però des de la màxima pers­pec­tiva pos­si­ble. No hi tinc cap vin­cu­lació espe­cial amb cap selecció par­ti­ci­pant i els meus interes­sos emo­ci­o­nals es repar­tei­xen en molts equips per afi­ni­tats amb deter­mi­nats juga­dors (no tant selec­ci­o­na­dors) que m’interes­sen. I què he vist fins ara res­pecte a fut­bol amb pers­pec­tiva? Que entre­na­dors com Guar­di­ola han fet un bé immens al món del fut­bol. Ell i els entre­na­dors de club que apli­quen d’una manera o altra el seu model o la seva idea. Hi ha hagut par­tits més o menys bons, però sem­bla pas­sada l’època de par­tits ano­dins amb equips ultra­de­fen­sius que només bus­ca­ven no encai­xar cap gol. No són pocs els equips que juguen amb tres davan­ters. Sense anar més lluny, la selecció espa­nyola juga amb sis juga­dors cre­a­tius com són Rodri, Pedri, Fabián, Willi­ams, Lamine Yamal i Morata, i amb late­rals ofen­sius com Cucu­re­lla i Car­va­jal. Fa goig veure selec­ci­ons modes­tes fent plan­te­ja­ment ofen­sius, igual­ment com és trist veure que les selec­ci­ons més ben dota­des de juga­dors con­tras­tats són més gasi­ves fut­bolísti­ca­ment, com ara França o Angla­terra. El món al revés de com l’havíem vist. També és cert que la neces­si­tat de con­tra­res­tar el fut­bol ofen­siu de Guar­di­ola ha aju­dat a desen­vo­lu­par nous sis­te­mes defen­sius, com ara la pressió alta o l’u per u a tot el camp. I en aquest ter­reny tàctic també s’ha de reconèixer que Mou­rinho ha estat un refe­rent. Però el fut­bol és millor, més viu, més espec­ta­cu­lar de com seria si no hagués exis­tit Guar­di­ola, i qui diu Guar­di­ola diu els que han ali­men­tat les seves idees i els que les seguei­xen. Igual­ment com Cruyff, amb el seu dream team, va plan­tar cara al fut­bol del múscul que lide­rava Itàlia i va recon­duir-lo al camí de la cre­a­ti­vi­tat. Gua­nyar ho acon­se­guei­xen molts. Influir i can­viar el rumb de les coses només està a l’abast dels més grans. I val la pena apre­ciar-ho i agrair-ho.