El català empresonat per la mentida del procés s’indigna perquè un tal José Manuel Calderón, nom de jugador llegendari de bàsquet i de futbolista mediocre del Còrdova, celebra l’ascens del seu equip cagant-se en els morts dels catalans després de guanyar amb mètodes de futbol de presó contra els nens del Barça B: Catalunya no té solució.

Així doncs, si ens afecta que un analfabet sense modals faci servir el clàssic insult de defecar sobre els nostres ancestres, el problema el tenim nosaltres, no ell, que de moment està mig eufòric perquè fa el salt al futbol professional, i per tant, no imagina la misèria a la qual es veurà immers quan surti de la bombolla i es rebenti subsidis a la barra llardosa d’un bar.

Primera debilitat. Si et sap greu l’insult objectiu i poc elaborat d’un estúpid obtús amb tendències de demanar taxis, doncs escolta, potser és que no confies gaire en tu mateix, per tant, soluciona els teus dubtes com a poble perquè anem bé si els mandrils que rimen olla amb polla ens volen morts: Els meus enemics em defineixen millor que els meus amics, i per tant, cada vòmit d’aquesta gentussa hauria de ser celebrada amb un got de ratafia.

Segona debilitat. La pretesa ofensa ve donada per l’error de pensar en la capacitat de canviar cert sector de l’espanyolitat, que a veure, tenen certa raó quan ens veuen com a negociants cagats que preferim el peix al cove pel risc de perdre la casa i l’hortet, però a pesar de tenir certa raó, no deixen de ser simis inamovibles amb les seves idees colpistes. Però escolta, els catalans hem vingut aquí per canviar-vos la mentalitat i ajudar-vos a entendre que una Espanya plural és possible: Et felicito fill.

En definitiva, l’ofensa pel crit de guerra fatxa d’aquest Calderón mostra els complexos i la ingenuïtat amb la qual ens hem mogut com a poble els darrers temps, uns pecats que fan impossible avançar amb garanties. Per tant, comencem amb allò més bàsic. Que es caguen en els nostres morts? Bé. Puta Barça i Puta Catalunya? Molt bé i ja haurem aconseguit el primer objectiu: No els canviarem pas, però ens hauran ajudat a canviar nosaltres d’una vegada per totes.