Cele­bro que el Girona esti­gui tre­ba­llant amb les idees clares i que en aquest mes de juny ja hagi tan­cat dues incor­po­ra­ci­ons que han d’apor­tar un salt de qua­li­tat a la plan­ti­lla. Ladis­lav Krejci ha demos­trat durant l’Euro­copa que pot ser un cen­tral de garan­ties per a un Girona de Cham­pi­ons i l’anunci ofi­cial del fit­xatge d’Abel Ruiz reforça una davan­tera on tot dependrà de quin sigui el futur de Dovbyk. Per­so­nal­ment l’aposta pel davan­ter d’Almus­sa­fes em genera algun dubte. Com tants altres, en el seu pas per les cate­go­ries infe­ri­ors del Barça sem­blava que s’havia de men­jar el món, però a l’hora de la veri­tat li està fal­tant gol. A favor seu té que no li ha de cos­tar gaire enten­dre l’estil de joc de Míchel i que es podrà adap­tar en més d’una posició de l’atac gironí, però tinc molt clar que se li dema­narà gol. I l’ha de tro­bar. L’aposta, per sobre dels vuit mili­ons d’euros, és molt impor­tant i això sem­pre pesa. Ha sor­tit més car que Dovbyk i això genera unes expec­ta­ti­ves que si no com­pleix poden anar pas­sant fac­tura. Que apu­jarà el nivell de la plan­ti­lla és evi­dent, però que el seu fit­xatge sigui un èxit dependrà de fins a quin punt pugui tro­bar la seva millor versió. I en aquest sen­tit no ho tindrà fàcil. El calen­dari hor­ri­ble d’aquest estiu farà que s’incor­pori molt tard a la plan­ti­lla perquè estarà jugant els Jocs Olímpics a París, i això difi­cul­tarà l’adap­tació. S’haurà de ser exi­gent, sí, però per nas­sos també s’haurà de tenir paciència.