Tancàvem la tem­po­rada, en clau blau­grana, pro­nos­ti­cant una tem­pesta per­fecta amb risc d’allar­gar-se anys i anys. El Madrid rema­tava la lliga i la Cham­pi­ons amb l’anunci del fit­xatge de Kylian Mbappé, que tant se li havia resis­tit a Flo­ren­tino Pérez. I al Barça, sequera de títols, vode­vil amb Xavi i acu­mu­lació de mal­de­caps. Unes set­ma­nes més tard, l’horitzó no és tan ennu­vo­lat. No ha fet falta fer cap fit­xatge d’impacte –de moment encara no ha asso­lit la nor­ma­li­tat per fer-ho que Laporta veu ben a prop– perquè els blau­grana s’aga­fin a una il·lusió. El res­pon­sa­ble és un ado­les­cent que, per si li feia falta, s’ha aca­bat de des­ta­par com a perla del fut­bol mun­dial. Allà on Mbappé tan­cava un pas dece­be­dor, mar­cat per un cop al nas que l’ha min­vat, Lamine Yamal ha mera­ve­llat. El golàs que va fer en la semi­fi­nal és de figura. No el des­co­brim ara amb Espa­nya –alguns pot­ser sí–, però que sigui capaç de fer tot el que està mos­trant en un con­text impo­nent com una Euro­copa diu molt del seu poten­cial.

Hansi Flick té avui un debut estrany com a entre­na­dor del Barça, sense haver estat pre­sen­tat i amb una plan­ti­lla de mínims. Mol­tes incògni­tes per resol­dre. Molt per fer. Però amb una perla que està més que feta, que dis­sabte tot just farà 17 anys. Lamine Yamal és l’espe­rança blau­grana, el fac­tor que per­met que l’arri­bada de Mbappé al Madrid ja no faci tanta por. Sense voler car­re­gar-lo de pressió, que tam­poc sem­bla que li molesti gens.