Simone Biles va recor­dar al món per què és la gim­nasta més gran de tots els temps acon­se­guint la seva cin­quena meda­lla d’or i vui­tena en total als Jocs Olímpics de París. Tot i arri­bar amb molèsties al Bercy Arena, va exe­cu­tar una rutina impe­ca­ble que va asse­gu­rar l’or per al seu equip, con­so­li­dant així el seu lloc en la història amb un total de 38 meda­lles entre Jocs Olímpics i mun­di­als. El camí de Biles no ha estat exempt de difi­cul­tats. A Tòquio 2020, es va reti­rar de diver­ses pro­ves per pro­ble­mes de salut men­tal, un gest que va obrir un debat cru­cial sobre la salut men­tal dels espor­tis­tes d’elit. A més, és una super­vi­vent d’abu­sos sexu­als, com va decla­rar amb valen­tia al Senat dels Estats Units el 2021, donant força a mol­tes altres gim­nas­tes que havien patit en silenci. Més enllà dels seus èxits espor­tius, Biles és un far d’espe­rança i resistència. En una era on els espor­tis­tes són ido­la­trats per les seves habi­li­tats físiques, ella ens recorda la importància de la for­ta­lesa men­tal i emo­ci­o­nal. La seva tra­jectòria ens ense­nya que les adver­si­tats, siguin físiques o emo­ci­o­nals, no defi­nei­xen el nos­tre poten­cial ni deter­mi­nen el nos­tre èxit. Ha mos­trat una valen­tia immensa tant dins com fora dels gim­na­sos, fent una crida a aixe­car la veu con­tra les injustícies i a per­se­ve­rar davant els obs­ta­cles. El seu som­riure radi­ant enmig de la pressió màxima a París no només va ser una mos­tra del seu immens talent, sinó també de la seva capa­ci­tat per trans­for­mar la vul­ne­ra­bi­li­tat en for­ta­lesa. Cha­peau