“El ple­nari del Comitè Olímpic Espa­nyol, reu­nit aquest matí i recon­si­de­rant, a petició de la Pre­sidència del Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal, el pro­blema de la par­ti­ci­pació espa­nyola a l’Olimpíada de Mel­bourne, amb tot el res­pecte lamenta comu­ni­car que es rati­fica per una­ni­mi­tat en l’acord de no assis­tir als Jocs [...], inter­pre­tant així el sen­ti­ment del poble espa­nyol de res­pecte i dolor davant el poble hon­garès.” La nota ante­rior va aparèixer publi­cada a la premsa el 7 de novem­bre del 1956; i infor­mava del boi­cot d’Espa­nya a la XVI Olimpíada, que s’havia de cele­brar a Mel­bourne, Austràlia, dues set­ma­nes després. Si fem cas a la nota, el prin­ci­pal motiu d’aque­lla decisió era el rebuig a la repressió de la Unió Soviètica a la revolta d’Hon­gria, que havia començat el 23 d’octu­bre ante­rior.

El comu­ni­cat de la Secre­taría Naci­o­nal del Movi­mi­ento, que era l’orga­nisme que havia pres la decisió, era més explícit i incloïa un argu­men­tari ben deta­llat. En el text es feia referència al “sen­ti­ment del poble espa­nyol”, que “no s’avé a inter­ve­nir en una olimpíada en cir­cumstàncies com les actu­als, en què s’estan tre­pit­jant la dig­ni­tat i la inde­pendència dels pobles sobi­rans, i que cul­mina amb la san­guinària invasió d’Hon­gria, decre­tada pel comu­nisme inter­na­ci­o­nal.” Segons la nota, la inter­venció soviètica era espe­ci­a­ment pre­o­cu­pant per al govern fran­quista, perquè “ens recorda la que fa vint anys van inten­tar con­su­mar a la nos­tra pàtria”. En l’escrit es recor­dava el boi­cot d’Espa­nya als Jocs del 1936; però obvi­ava expli­car que aquest havia estat moti­vat pel rebuig del govern repu­blicà a l’Ale­ma­nya nazi. Contrària­ment, s’afir­mava que els atle­tes espa­nyols no havien anat a Berlín perquè “esta­ven lliu­rats al suprem esport de jugar-se la vida per sal­var, entre altres, els valors de l’espe­rit que pre­ci­sa­ment hau­rien de donar-se cita en els Jocs Olímpics”. En la nota de premsa també hi havia una referència a l’Olimpíada Popu­lar que s’havia de cele­brar a Bar­ce­lona el 1936 i que es va haver de sus­pen­dre a causa de l’aixe­ca­ment mili­tar. Con­cre­ta­ment, es deia que “el comu­nisme inter­na­ci­o­nal va esco­llir el nos­tre propi solar, Bar­ce­lona, per mun­tar una pseu­do­o­limpíada por­tant-nos a tots els capi­tos­tos actu­als del comu­nisme euro­peu per desen­vo­lu­par aquí la mateixa maca­bra acti­vi­tat que en aquests moments pateix el noble poble hon­garès”. L’argu­men­tari, doncs, lli­gava la situ­ació del 1956 amb la del 1936; i l’ocu­pació soviètica amb la guerra civil. Però obli­dava expli­car que la “cro­ada con­tra el comu­nisme” del 1936 s’havia fet de bra­cet amb l’Ale­ma­nya nazi i la Itàlia fei­xista, uns ali­ats que resul­ta­ven espe­ci­al­ment incòmodes vint anys després.

Si fem cas a la versió ofi­cial, doncs, Espa­nya no va par­ti­ci­par en aquells Jocs com a mos­tra de “res­pecte i dolor davant el poble hon­garès”. En rea­li­tat, hi havia altres motius, com els que es poden lle­gir en l’acta de la reunió del Comitè Olímpic Espa­nyol, publi­cada en el Boletín Ofi­cial de la Dele­gación Naci­o­nal de Edu­cación Física y Depor­tes. Allà es reco­nei­xia ober­ta­ment que no es va con­si­de­rar “con­ve­ni­ent la par­ti­ci­pació en esports d’asso­ci­ació pel nom­bre d’inte­grants i per les des­pe­ses deri­va­des”. En altres parau­les, que no hi havia diners. De fet, ja des d’abans que s’iniciés la revolta hon­ga­resa, només es plan­te­java la pos­si­bi­li­tat d’enviar-hi alguns espor­tis­tes des­ta­cats, com ara l’atleta Miguel de la Qua­dra Sal­cedo, el gim­nasta Joaquín Blume o el neda­dor Enri­que Gra­na­dos.