Opinió

La mateixa il·lusió que el 2008

Començarem una nova tem­po­rada. Juga­rem lliga de cam­pi­ons. El cap em diu que hem d’asse­gu­rar la per­manència, però tinc una espe­rança que em porta a pen­sar que podem fer un altre any històric com l’ante­rior. Aquest entu­si­asme em trans­porta a l’any 2008, quan ens vam estre­nar a segona i jo anava a l’estadi amb la samar­reta Dia­dora. Recordo com si fos ahir els fit­xat­ges d’Hèctor Simón, Cañas, Ber­naus, Aman­te­gui, Òscar Álva­rez (ben tor­nat), Gabri, Este­ban, Manga, Martín i el gol de Jaume Duran a Vigo. Ens sentíem forts amb un Raul Agné que incom­pren­si­ble­ment no va aca­bar la tem­po­rada. Era un club ines­ta­ble, però que gràcies al pre­si­dent Gusó (en pau des­cansi) ens vam poder con­ver­tir en SAE. Eren aquells temps de la lona de pre­fe­rent, de no tenir himne i haver de sor­tir a jugar men­tre sonava Girona m’ena­mora. Al mer­cat d’hivern van arri­bar dos estran­gers, un japonès des­co­ne­gut (Hiroshi) i Igor, el germà tronc d’en Yuri de la Pon­fer­ra­dina. Aque­lla tem­po­rada va tor­nar Felipe i vàrem fir­mar Gerard López. Fa setze anys, d’allò i la meva il·lusió per tot el que ve és molt sem­blant a la que sen­tia ales­ho­res. Molts som fills d’aque­lla tem­po­rada que vam poder viure gràcies al gol de Migue i dues eli­mi­natòries ino­bli­da­bles. Vam sen­tir la il·lusió de ser part d’un club pro­fes­si­o­nal. I ara resulta que alguns d’aquells socis s’han que­dat sense poder veure tota la Cham­pi­ons i han entrat al mateix sor­teig amb els que van pagar la quota abans-d’ahir. Pot­ser que ens ho fem mirar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.