El Girona acaba la pre­tem­po­rada gua­nyant tan sols un matx, una situ­ació total­ment contrària al curs pas­sat, quan va aca­bar invicte durant la pre­pa­ració d’estiu, amb cinc tri­omfs en set par­tits. Aquesta dinàmica ha dei­xat un regust amarg, ja que he vist moments en què l’equip sem­blava per­dut sobre el ter­reny de joc. El més pre­o­cu­pant, però, és la gestió del joc amb pilota. Les parau­les de Míchel res­so­nen amb força: “Estic pre­o­cu­pat perquè hi ha coses que no con­trolo a l’equip.” I té tota la raó, ja que les sen­sa­ci­ons són poc espe­rançado­res. A més, la lliga comença en un con­text en què el mer­cat de fit­xat­ges està en plena ebu­llició, amb molts equips que encara no tenen una estruc­tura clara i que afron­ten la com­pe­tició amb nom­bro­sos fronts oberts. Aquesta falta de seri­e­tat no ajuda, i la rea­li­tat és que és una pena que el mer­cat no es tan­qui abans que comenci la lliga, cosa que gene­ra­ria més esta­bi­li­tat. Els efec­tes dels Jocs Olímpics i de l’Euro­copa han estat evi­dents, i han impe­dit que el Girona, i altres equips, puguin fer una pre­tem­po­rada digna d’un club pro­fes­si­o­nal. Les parau­les de Míchel indi­quen que ell mateix és cons­ci­ent que aquest curs serà com­pli­cat, i no és estrany, tenint en compte que la com­pe­tició arrenca dijous i que, en poc més d’un mes, també començarà la Cham­pi­ons. L’exigència serà màxima, amb més d’un par­tit per set­mana. L’equip ha de bus­car la manera de tro­bar sen­sa­ci­ons i és impos­si­ble no con­fiar-hi amb la feina de Míchel i l’equip.