El pas a pas dels Olmo

En dilluns i com a pre­ludi d’una pri­mera jor­nada de lliga que començarà dijous i no es tan­carà fins al cap de qua­tre dies, avui hi ha el Gam­per. El Barça s’hi pre­sen­tarà encara amb molts movi­ments per fer –com un gra­pat d’equips de pri­mera que igno­ren què podran i què no podran fer d’aquí al tan­ca­ment del mer­cat–, juga­dors per ins­criure i altres per fac­tu­rar. La tra­dició és fer ser­vir el Gam­per per mos­trar el peix com­prat, les cares noves. I què ense­nyarà el Barça? Més enllà de Hansi Flick, que ja és nove­tat prou sig­ni­fi­ca­tiva res­pecte a la tem­po­rada pas­sada, i del seu grup de col·labo­ra­dors, per moments el Barça només tenia per ofe­rir un fit­xatge, amb el con­di­ci­o­nant que tam­poc venia de fora, perquè Pau Víctor va ser el pit­xitxi del filial abans de com­prar-lo al Girona i veure com es con­ver­tia en un dels pro­ta­go­nis­tes de la pre­tem­po­rada. Però els focus avui seran per a Dani Olmo. És el seu dia i el Barça així ho ha vol­gut, fent coin­ci­dir la pre­sen­tació de l’ega­renc amb el Gam­per, com un al·lici­ent més.

Olmo sap on arriba perquè torna al club en què va créixer fins que, fa just una dècada, quan havia de fer el pas cap a juve­nil, se’n va anar. Com molts altres. Fa bé, el Barça, de pagar uns 60 mili­ons d’euros –entre fix i vari­a­bles– per un juga­dor que va mar­xar de la Masia? Tam­poc és pio­ner. Piqué, Cesc Fàbre­gas, Eric Gar­cia i uns quants més. És natu­ral fer-se la pre­gunta, com se’n devien fer un gra­pat el fut­bo­lista ega­renc i la seva família en el moment de dei­xar el Barça. Perquè no se’n va anar a cap equip de la Pre­mier, i això que tenia ofer­tes, sinó que va triar un camí molt menys cor­rent, cap al Dinamo de Zagreb, perquè els van ven­dre una idea que podia cos­tar d’enten­dre en el seu moment però que el temps va demos­trar encer­tada i òptima per a la seva pro­gressió. Ho va ende­vi­nar Miquel Olmo, que va arra­co­nar la seva tra­jectòria com a entre­na­dor –Mont­cada, Vilas­sar, Figue­res, Cas­tell­de­fels, Girona, Saba­dell– per acom­pa­nyar el crei­xe­ment d’en Dani, germà petit de Car­los Olmo, juga­dor del San Cristóbal. Cada vegada que li’n par­la­ves, més orgullós estava, en Miquel, de la decisió presa. Se’n devia fer un tip, de con­tes­tar quan dei­xa­rien Zagreb i quan farien el pròxim salt, cada vegada que asso­lia un èxit allà on es va con­ver­tir en tot un ídol. Tant, que els cro­ats el volien naci­o­na­lit­zar i van moure fils per acon­se­guir-ho, però van topar amb la seva nega­tiva perquè tenia molt clar què volia fer i amb qui. Els Olmo tenien un pla. Pas a pas. Ho expli­cava sem­pre, en Miquel. A cada cant de sirena, que no eren pocs. Crei­xe­ment esgla­o­nat. Atenció a les pro­pos­tes que real­ment con­tin­guin una aposta ferma, con­vin­cent i argu­men­tada pel juga­dor. Sense voler córrer més del compte. És així com s’entén encara més bé que el 2020, després de gua­nyar cinc lli­gues i tres copes –i haver estat esco­llit dues vega­des millor juga­dor de la lliga– amb el Dinamo, canviés Zagreb per Leip­zig, el gener del 2020, amb 21 anys. Un pas més. Ja con­ver­tit en una rea­li­tat del fut­bol euro­peu, se n’anava a un club capaç de pagar més de 30 mili­ons d’euros –el traspàs més car del fut­bol croat– sense la pressió dels més potents de la Bun­des­liga. I començava a fer-se un lloc en la selecció espa­nyola abso­luta, un altre dels seus objec­tius. Ins­tal·lats a Leip­zig, tam­poc han tin­gut pressa. Ja arri­ba­ria el moment que hi hagués una altra aposta deci­dida. I ha aca­bat arri­bant, després de bri­llar en l’Euro­copa, del club que va veure com se li esca­pava fa una dècada.

Dani Olmo torna a casa. Amb 26 anys i tot el talent, la ver­sa­ti­li­tat i la il·lusió per bri­llar en el Barça com ho ha fet fins ara, apu­jant cada cop més el llistó. I amb una mot­xi­lla car­re­gada d’experiències, idi­o­mes, lliçons, rep­tes i èxits. Amb la madu­resa dels deu anys lluny de casa però sem­pre amb els de casa. Tenies raó, Miquel. Pas a pas.