Laporta i Deco han d’explicar quin projecte tenen

La bun­que­rit­zació infor­ma­tiva dels governs febles és pro­vo­cada per la impos­si­bi­li­tat de jus­ti­fi­car la par­ci­a­li­tat de les seves deci­si­ons, de dis­fres­sar la inacció de pro­me­ses bui­des amb la fina­li­tat de gua­nyar temps, i, evi­dent­ment, per la neu­rosi de qui con­fon pre­gunta amb des­lle­ial­tat perquè s’envolta només de lle­pons sense cri­teri: qui no et riu acu­dits sense gràcia esdevé un ene­mic vis­ce­ral de la causa comuna.

Així, doncs, quan s’arriba a aquest encre­ua­ment en què el silenci és la norma i la jus­ti­fi­cació entre els teus una forma de sub­sis­tir de les punya­la­des fra­ter­nes, les jerar­quies blin­da­des a l’opinió pública cer­quen el càrrec inter­medi com a sal­va­vi­des de si matei­xos, la figura de con­sens que té conei­xe­ment, peda­go­gia i volun­ta­ri­e­tat per eri­gir-la com a por­ta­veu de la inac­ti­vi­tat de la direcció: pri­mer va ser Koe­man, lla­vors Xavi, i ara Hansi Flick, arri­bat fa dos mesos sense cap con­text previ de la boge­ria caïnita de l’entorn del Barça.

Per tant, situ­ats en aquest punt de no presència de la cúpula direc­tiva o dels que teòrica­ment són externs però deci­dei­xen més que la junta, convé exi­gir el trac­ta­ment de l’afi­ci­o­nat com a adult capaç per fer-se càrrec de la situ­ació sin­gu­lar del club, no com a un ciu­tadà idi­ota que decora el rere­fons d’un míting polític per sal­va­guar­dar-se de l’ansi­e­tat d’un diu­menge a la tarda. La massa social reclama l’argu­men­tació rea­lista d’un pro­jecte apa­rent­ment basat en l’espe­rança que Flick tre­gui més rèdit fut­bolístic a la plan­ti­lla, però real­ment, si es mira en un con­text mode­ra­da­ment opti­mista del dia a dia del club, la pos­si­bi­li­tat de ven­dre un pro­jecte engres­ca­dor va molt més enllà d’aquesta visió reduc­ci­o­nista d’un sim­ple canvi a la ban­queta.

Què hi ha més ama­ble i ambiciós d’expli­car a la teva gent que s’ha de créixer amb calma apro­fi­tant el talent de casa? De veri­tat que cap asses­sor comu­ni­ca­tiu ha expo­sat a Laporta que pren­dre la ban­dera de la Masia com a arma per rever­tir la situ­ació és la millor lona publi­citària per jus­ti­fi­car un man­dat? Ningú no té ganes de sor­tir micro en mà per ven­dre la cor­recta gestió espor­tiva i econòmica de l’exce­dent de talent propi com la via d’un futur pròsper? No se n’ado­nen que ver­te­brar el club a través del lli­gam iden­ti­tari és la forma d’exci­tar una massa social que anirà a totes amb l’equip? No veuen que és mediàtica­ment insu­pe­ra­ble la imatge d’un entre­na­dor extern a la Masia total­ment ena­mo­rat de la Masia? Ha de ser Hansi Flick qui faci de por­ta­veu del pro­jecte amb mis­sat­ges críptics a la roda de premsa? Ras i curt perquè si faig més pre­gun­tes serà fàcil diagnos­ti­car el meu tras­torn men­tal. No hi ha jus­ti­fi­cació pos­si­ble per enten­dre la dei­xa­desa comu­ni­ca­tiva d’un pre­si­dent que pot aglu­ti­nar l’èxit apos­tant pel renai­xe­ment del Barça des de la Masia i d’aquesta manera alli­be­rar-se de les cade­nes d’un pre­sent que tan sols hipo­teca la valo­ració glo­bal del seu man­dat.

En defi­ni­tiva, el Barça neces­sita un entre­na­dor que faci d’entre­na­dor, com Flick, i una junta que exposi ober­ta­ment els camins a seguir d’un club amb capa­ci­tat de rege­ne­rar-se infi­ni­ta­ment gràcies al talent mode­lat per si mateix, i és que si els que deci­dei­xin no pre­nen la paraula amb fer­mesa sobre els ter­mi­nis a seguir i la con­seqüent neces­si­tat de tenir paciència per créixer amb mirada llarga, doncs fàcil­ment es pot arri­bar a la pit­jor de les con­clu­si­ons sobre l’opa­ci­tat comu­ni­ca­tiva de la seva gestió: cre­uen en la Masia perquè no hi ha un duro a la caixa i, escolta, vejam si sona la flauta i sal­vem el cul.