La sor­tida d’Oriol Romeu fa just un any va ser un trauma per al club. Ho va ser perquè perdíem un juga­dor clau en l’aspecte defen­siu, tàctic i de lide­ratge. L’arri­bada de Blind i Eric i la tem­po­rada d’un Aleix que ja trobo a fal­tar van fer que l’oblidéssim ràpida­ment i ens poguéssim per­me­tre el luxe de subs­ti­tuir-lo per Jhon Solís, una pro­mesa de la qual espero no haver vist encara ni la mei­tat del seu poten­cial.

Oriol ha tor­nat a petició i desig de Mic­hel, i amb ell sem­bla que donem per tan­cada la posició de pivot. Entenc que la idea és que Solís faci un pas enda­vant, Yan­gel es lesi­oni el mínim pos­si­ble i que Krejci, Ivan i Van de Beek juguin també en aquesta posició. Només això expli­ca­ria perquè ara bus­quem un mit­ja­punta en el lloc d’un mig cen­tre.

El par­tit de l’altre dia no ens fa ser gaire opti­mis­tes, se’l va veure lent de movi­ments i algu­nes pèrdues seves van sig­ni­fi­car oca­si­ons clares del Betis. Ens costa creure que puguem recu­pe­rar l’Oriol de fa dues tem­po­ra­des i pot­ser ja no veu­rem mai més aquell juga­dor tan majestuós. La clau és crear-li un bon con­text, que ell s’adapti al doble pivot i com­pa­teixi res­pon­sa­bi­li­tat amb la pilota i ter­reny defen­siu amb qui l’acom­pa­nya, que confiï en el bon peu de Krejci, Blind i espe­rem que el d’Eric per fer una sor­tida de pilota més neta i sobre­tot que tots li donem la mateixa con­fiança que li demos­tra l’entre­na­dor. Els dub­tes a l’hora de jugar a fut­bol són els pit­jors com­panys de viatge.