Opinió

No és il·lusió, és il·lusionisme

Els últims estius a Can Barça han dei­xat de ser un període que el club apro­fita per mode­lar la seva plan­ti­lla seguint un full de ruta tècnic ben pla­ni­fi­cat, fit­xant el talent que li falta i tras­pas­sant el que ja no neces­sita, per con­ver­tir-se en un parc temàtic de l’il·lusi­o­nisme, on tens dies d’abra­ca­da­bra i d’Encants Vells, de Sor­presa ¡Sor­presa! i me-los-qui­tan-de-las-manos, de sudoku, Tetris i ¿Dónde está la bolita?. Una altra cosa, no, però entre­tin­guts sí que ho són. Diuen, i segur que és cert, que tot això ve del dèficit de cen­te­nars de mili­ons que va dei­xar la Bar­to­pandèmia i de la missió impos­si­ble que és reduir una massa sala­rial de 750 mili­ons anu­als a menys de la mei­tat en poc temps. La qüestió és que fa tres anys que dura i el club no acaba d’aixe­car el cap. I per això por­tem tres estius de fre­nesí, nave­gant entre palan­ques fan­tasma (Barça Stu­dios), fit­xat­ges vir­tu­als (Nico Willi­ams, Leão), ven­des retòriques (Araujo, De Jong), reno­va­ces­si­ons per fer forat (Len­glet), ces­si­ons i gràcies per dis­si­mu­lar (Vitor Roque), ope­ra­ci­ons de sor­tida pírri­ques (Gündo­gan), vanes il·lusi­ons de recu­pe­rar la regla 1:1 i espel­mes a sant Fèlix per evi­tar el ridícul de fit­xar juga­dors i no poder ins­criure’ls.

La creu: Gündo­gan

El més trist és que tot això no garan­teix l’objec­tiu que Joan Laporta i Deco s’havien mar­cat per a aquest estiu, que és millo­rar la plan­ti­lla de l’any pas­sat perquè el Barça de Hansi Flick pugui com­pe­tir pels títols. De fet, si millora serà més perquè Lamine Yamal va créixer a l’Euro­copa, perquè Fermín i Cubarsí ho van fer als Jocs Olímpics i perquè l’ascen­sor con­ti­nua fun­ci­o­nant a base de bé (Pau Víctor, Casadó, Ber­nal...), no pas pel balanç del mer­cat, si tenim en compte la pèssima notícia de l’adeu de Gündo­gan. Pot­ser sí que té 33 anys i un pas­sat amb Flick a la selecció ale­ma­nya, però va ser el millor del Barça la tem­po­rada pas­sada, era un dels pocs que han gua­nyat la Cham­pi­ons i té l’experiència per ense­nyar, lide­rar i si convé tocar el crostó a tanta joven­tut com hi ha a l’equip; Guar­di­ola no ha dub­tat a reo­brir-li la porta del City i, a sobre, se n’hi va a cost zero perquè la trista emergència del Barça és gua­nyar espai sala­rial per ins­criure juga­dors.

La cara: Olmo

L’únic con­sol de l’adeu de Gündo­gan és que Flick tindrà les mans més lliu­res per apro­fi­tar el talent de Pedri, Fermín i Olmo, els màxims can­di­dats a ocu­par la mitja punta i acom­pa­nyar Lewan­dowski, sigui donant-li més pilo­tes de gol, sigui apor­tant els gols de segona línia que el polonès no pot mar­car, com va pas­sar abans d’ahir a Valle­cas, o estal­vi­ant-li la fei­xuga missió de pres­si­o­nar els cen­trals rivals, com ja s’ha vist en els pri­mers par­tits. Hi ha més com­bi­na­ci­ons pos­si­bles abans no arri­ben Gavi i De Jong, per exem­ple la que ja ha fet for­tuna amb Pedri com a segon pivot ofen­siu amb lli­ber­tat i Dani Olmo a la mitja punta , i Rap­hinha esco­rat a l’esquerra. En tot cas, l’arri­bada de l’ata­cant vallesà és una molt bona notícia pels gols, les assistències, la intel·ligència tàctica i el fut­bol dinàmic que tant han aju­dat la selecció espa­nyola en l’última Euro­copa, però també de cara a la per­so­na­li­tat i el caràcter de l’equip. El fit­xatge pot­ser arriba qua­tre anys tard, però seu debut rodó al camp del Rayo con­firma que més val tard que mai. I sobre­tot, més val un fit­xatge amb cara, ulls i recor­re­gut que cinc de posa i treu, com han estat Gündo, Romeu, els dos Joãos i l’expe­di­ent X de Vitor Roque que, segur, algun dia ens expli­ca­ran.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.