Opinió

Una vida entre el cel i la terra

De vega­des, per l’extrema sen­sa­tesa que ema­nen, les fra­ses més sen­zi­lles són les que estan més car­re­ga­des de raó. “El millor alpi­nista és l’alpi­nista viu”, deia Gas­ton Rébuf­fat en una demos­tració de savi­esa vital que treu ferro a l’assumpte alpinístic i a l’èpica amb què, a vol­tes, alguns expli­quen les seves pro­e­ses. Rébuf­fat ve a dir que de poc ser­veix haver pro­ta­go­nit­zat una esca­lada monu­men­tal si un no baixa de la mun­ta­nya amb vida i més o menys sen­cer. Les cròniques en diran bé, és clar, i amb el temps serà recor­dat i rei­vin­di­cat pels seus pre­de­ces­sors, però a casa el tro­ba­ran a fal­tar i poc pro­fit en traurà, la família, d’aquesta xer­ra­meca. Pot­ser Rébuf­fat (1921, Mar­se­lla - 1985, París) pen­sava així perquè no con­ce­bia la mun­ta­nya com un esport sinó com una vida “entre el cel i la terra”. Era un apas­si­o­nat que cer­cava en les mun­ta­nyes l’essència pura de l’alpi­nisme i la diversió per sobre de la com­pe­tició. Esca­lar supo­sava per a ell era una comunió har­mo­ni­osa amb la mun­ta­nya, no pas un des­a­fi­a­ment.

Per aquest motiu va tor­nar tan dece­but de la pri­mera expe­dició de la història que va esca­lar un vuit­mil, aque­lla en què Mau­rice Her­zog i Louis Lac­he­nal van acon­se­guir tre­pit­jar el cim de l’Anna­purna (8.091 m). No li interes­sa­ven les llui­tes intes­ti­nes entre les grans naci­ons del món per ser els pri­mers, ni les gran expe­di­ci­ons pesa­des. Per a ell, les mun­ta­nya era “un somni” que pre­fe­ria “als records”. Mal­grat tot, pot­ser sense ni tan sols plan­te­jar-s’ho, Rébuf­fat va ser un alpi­nista extra­or­dinària­ment poli­va­lent per a l’època i un pio­ner amb tots els ets i uts. Tot i néixer al cos­tat del mar de la Costa Blava, on va apren­dre l’esca­lada en roca a les Calan­ques, amb 21 anys ja s’havia con­ver­tit en un guia de mun­ta­nya de Cha­mo­nix, en una època en què aquest honor sem­blava reser­vat només als alpi­nis­tes locals.

Que no par­ti­cipés de la voràgine del món alpinístic de l’època –que ha arri­bat al paro­xisme en els temps actu­als amb situ­a­ci­ons a vega­des cer­ta­ment gro­tes­ques– no sig­ni­fica que Rébuf­fat no anhelés dur a terme pro­jec­tes alpinístics de gran enver­ga­dura. El de més renom va ser, sens dubte, la pri­mera esca­lada a les sis grans cares nord dels Alps: Gran­des Joras­ses, Cer­vino, Eiger, Cima Grande di Lava­redo, Petit Dru i Piz Badile. Les sis parets ja havien estat des­vir­ga­des però ningú les havia esca­lat totes sis. Sense la neces­si­tat de plan­tar-se als grans cims de l’Himàlaia, Rébuf­fat, com també va fer l’italià Wal­ter Bon­natti, va con­ver­tir els Alps en el seu ter­reny de joc par­ti­cu­lar, on va con­ver­tir-se en un dels grans alpi­nis­tes de la història. De fet, en aquest massís va arri­bar a obrir fins a una vui­tan­tena de vies d’esca­lada, de les més de 1.200 que va enca­de­nar durant més de 50 anys d’acti­vi­tat.

Gas­ton Rébuf­fat també va inven­tar una tècnica d’esca­lada que porta el seu nom i va reco­llir la seva acti­vi­tat alpinística, però sobre­tot la seva par­ti­cu­lar manera d’enten­dre la mun­ta­nya, en una dot­zena de lli­bres que ja són una referència del gènere. De figura espi­gada, amb uns movi­ments gràcils i ele­gants durant les seves ascen­si­ons, serà recor­dat prin­ci­pal­ment pel fet d’apro­par-se a la mun­ta­nya amb humi­li­tat, res­pecte i passió.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)