Al llarg de la història del Girona, i em foca­litzo en la més recent, els afi­ci­o­nats del club ens hem acos­tu­mat a tas­tar el sabor agre de les decep­ci­ons. La tris­tor de les der­ro­tes més dures, de sen­tir com ho tens al pal­mell de la mà i s’escapa tot. Com una acció esguerra la il·lusió de molts i el desen­llaç més cruel s’apo­dera dels sen­ti­ments d’uns afi­ci­o­nats que male­ei­xen el guio­nista de la pel·lícula que han hagut de viure. Sí és cert que dar­re­ra­ment aquest guio­nista, que per­se­guia els blanc-i-ver­mells, s’havia aga­fat unes vacan­ces meres­cu­des, també és evi­dent que en el debut en la Cham­pi­ons Lea­gue del club gironí va aixe­car el dit per con­ver­tir un dia espe­cial i ino­bli­da­ble –això ho serà tant sí com no– en una nit agre­dolça per com es va per­dre el pri­mer par­tit a Europa en un esce­nari com el Parc dels Prínceps de París, amb un miler d’afi­ci­o­nats ani­mant l’equip sense parar des d’hores abans del matx. Quan sem­blava que Gaz­za­niga seria ele­git el millor juga­dor del par­tit i heroi del debut, l’errada de l’argentí en el minut 90 va dei­xar tot­hom amb un pam de nas. I després de nave­gar entre els núvols, vam recor­dar que som una mica des­gra­ci­ats, com el dia de l’Alme­ria, el Lugo, el Sara­gossa, l’Osa­suna, l’Elx i el Rayo Valle­cano... Evi­dent­ment que la der­rota en el debut a Europa no va fer tant de mal com les esmen­ta­des, però un es fica al llit pen­sant en com de difícil és ser del Girona, un sen­ti­ment mes­clat amb l’orgull cap a un equip que, quan va poder, va des­ple­gar el seu joc amb per­so­na­li­tat, un fet reco­ne­gut fins i tot pel mateix Luis Enri­que.