Opinió

L’última braçada de Marina Garcia

A finals de juliol, a les portes de la inauguració dels Jocs de París, tres grans nedadores del país, Marina Garcia , Lidón Muñoz i Marta González, van posar el punt final a la seva carrera esportiva en el marc del campionat de Catalunya, a Terrassa. Les tres havien estat olímpiques en edicions anteriors i van rebre un merescut reconeixement de la Federació Catalana de Natació. Ahir, Marina i Lidón van ser obsequiades a Madrid amb la insígnia d’or i brillants de la federació espanyola. I avui em referiré a la trajectòria de Marina Garcia, formada al Mediterrani i que en les darreres temporades ha exercit de capitana del CN Sabadell. La barcelonina ja va brillar en la seva etapa júnior, amb dos títols i dos subcampionats europeus, i abans de fer divuit anys ja va assaltar el tercer lloc del podi en els 100 m braça de l’europeu de Debrecen. El bitllet olímpic per a Londres, dues medalles més en l’europeu de piscina curta i el sisè lloc en els 200 m braça del mundial de Barcelona del 2013 van ser algunes de les fites d’una carrera meteòrica. Marina s’entrenava al CAR de Sant Cugat, però volia explorar nous horitzons i va aprofitar una beca a la Universitat de Berkeley per fer el salt als EUA i compaginar la natació amb la carrera de public health . “Va ser la millor decisió que podia prendre”, ha reconegut. Marina no va millorar mai els registres del 2013, però durant la darrera dècada s’ha mantingut a l’elit, ha protagonitzat duels memorables amb Jessica Vall i és a punt de graduar-se d’una segona carrera, fisioteràpia, en la qual vol encaminar el futur professional.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)