M’ho temia, i va tor­nar a pas­sar. Final de la Lliga Cata­lana Feme­nina de bàsquet, pre­sen­tació dels dos equips i himne naci­o­nal, amb la versió com­pleta d’Els sega­dors. Ambi­ent fred, a la grada un diu­menge a les 12 del mig­dia i una llotja amb repre­sen­tants de totes les ins­ti­tu­ci­ons impli­ca­des. I la rea­lit­zació, és clar, enfo­cant les pro­ta­go­nis­tes amb cares de cir­cumstàncies quan s’arriba a la segona estrofa i, d’estu­pe­facció, si m’ho per­me­ten, del mateix Isaac Fernández.

L’escena es repe­teix any rere any, sigui a Vic com aquest 20 de setem­bre pas­sat, o en altres recin­tes amb més –Fon­ta­jau, Nou Con­gost o Palau Blau­grana– o menys capa­ci­tat –la Seu o Reus–, per citar els últims dels quals he set tes­ti­moni. La com­pe­tició consta de tres par­tits amb els tres de la Lliga Feme­nina i el campió de la Lliga Cha­llenge, que aquest cop era el Lima-Horta i que, quan diven­dres jugava la semi­fi­nal con­tra el Cadí, feia 48 hores que havia superat el Barça CBS en la final de la seva cate­go­ria, també a la capi­tal d’Osona. Pas­sava fins al 2018 en la copa: 6 equips dels quals els petits juga­ven una prèvia el premi de la qual, hores després, era ser apa­llis­sat per un dels aspi­rants al títol.

El 14 i el 15 de setem­bre, Bla­nes tenia 96 equips en l’Open Day dels cam­pi­o­nats de Cata­lu­nya júnior, cadet i infan­til pre­fe­rent femení i mas­culí. 1.700 per­so­nes. I si el colofó a aquest macro­fes­ti­val de par­tits fos­sin les semi­fi­nals i la final de la com­pe­tició naci­o­nal feme­nina, en lloc de fer-la dies després coin­ci­dint amb un gra­pat de par­tits i esde­ve­ni­ments? O és que ens ve d’un cap de set­mana més de men­jar i dor­mir?