Que en l’estrena de la Cham­pi­ons a Mon­ti­livi hi hau­ria coses que no fun­ci­o­na­rien o que aixe­ca­rien crítiques i dis­crepàncies entre l’afició, ho sabia fins i tot l’apun­ta­dor. Que era impos­si­ble que tot fun­cionés a la pri­mera, que els acces­sos fos­sin fluids amb les mesu­res de segu­re­tat que s’havien pres i amb els socis anant amb el temps just pel fet d’haver d’apar­car lluny en un dia labo­ra­ble a les 18.45 h, es podia intuir. I que s’havia de pagar un peatge per man­te­nir la Cham­pi­ons Lea­gue a Mon­ti­livi com­plint amb els requi­sits de la UEFA, era clar. La pri­mera cosa, i prin­ci­pal, era ense­nyar al món les gra­de­ries retràctils amb capa­ci­tat total per a uns 5.000 espec­ta­dors bui­des, fet que pro­vo­cava que milers d’abo­nats es que­des­sin sense poder acce­dir al seu lloc. I quina imatge! Ara bé, per què les entra­des cor­res­po­nents al Girona havien de ser nomi­nals –a favor que ho fos­sin– i les que tenia la UEFA no? Per què l’ens orga­nit­za­tiu reclama que les afi­ci­ons no es bar­re­gin però no hi ha cap con­trol de les 1.300 entra­des que ells tenen, ni cap asse­gu­rança sobre a qui van a parar? Recor­din que la UEFA paga –i no pas poc–; per tant, mana. Mon­ti­livi és una ins­tal·lació defi­citària i obso­leta, a pri­mera, a segona i a qual­se­vol altra cate­go­ria, i al club ho saben; per això han de bre­gar amb les crítiques cada dia i en cada moment. Pot­ser la pro­pi­e­tat no se’l sent seu? Pre­fe­reix una ins­tal·lació pròpia per explo­tar-la de per vida i fer-la a mida? Que ho faci! Després, també hi haurà crítiques dels més romàntics, que no vol­dran aban­do­nar casa seva. Mai tot­hom con­tent.