Avui és d’aquelles jornades que posen Girona al mapa de l’esport de primer nivell. No passa cada dia que els aficionats de la ciutat tinguin l’oportunitat de veure, en qüestió d’unes hores, els seus dos principals equips, de futbol i bàsquet, jugant al màxim nivell. El Girona FC rep l’Athletic Club, i, quan Montilivi acabi d’esclatar o de lamentar-se, Fontajau ja estarà preparat per donar la benvinguda al debut a casa del Bàsquet Girona. La sincronització és perfecta, però la cursa també serà intensa. Molts aficionats hauran de saltar-se el dinar o fer-ne un de molt ràpid per poder gaudir dels dos esdeveniments. És d’aquelles tardes que respiren esport per tot arreu, i en què la complicitat entre aficions fa que la ciutat visqui un ambient únic. Amb un Girona FC que busca traduir el rendiment en resultats i un Bàsquet Girona que comença una temporada amb moltes cares noves i il·lusió renovada, no és estrany que les expectatives estiguin per tot arreu. A veure si es compleixen. Això sí, és una llàstima que tant en el futbol com en el bàsquet masculí, cap jugador en dinàmica del primer equip sigui gironí, una mancança que a vegades fa que l’afició no s’hi pugui sentir tan unida. Cal pensar-hi. Ara bé, els dos clubs mereixen el seu espai, i avui és el dia per celebrar aquesta dualitat esportiva que converteix Girona en la capital de l’esport català, encara que només sigui per un dia. L’esforç de ser a l’elit també avui afectarà els fans més fidels, que, segurament, acabaran el dia sense veu.