Lluny del focus mediàtic de molts mitjans, el Cerdanyola d’hoquei sobre patins femení va protagonitzar aquest cap de setmana a Roda de Ter una de les gestes més sonades de la seva història guanyant la Lliga Catalana femenina contra tot pronòstic. Si hi haguessin travesses d’hoquei de Lliga Catalana, ai que poca gent l’hauria encertada!. No en va, al davant tenia en les semifinals tot un Vila-sana, que té Luchi Agudo, internacional argentina considerada de les millors del món, i Victòria Porta, feta a la casa i campiona d’Europa i del món. El Vila-sana ha estat subcampió de les dues darreres edicions de la lliga europea. Té malastrugança amb els títols, cert, però és un equip de primer nivell continental i els resultats l’avalen. En la final, l’equip vallesà es va desfer del Generali Palau, campió d’Europa fa dues temporades –el vigent és el Fraga–i fa tres i que té Aina Florenza, la millor golejadora del món. El Cerdanyola fa dues temporades va baixar i s’ha reinventat. La retirada del Liceo li va permetre de jugar a l’OK lliga. Enguany estrena entrenador, Juanjo Ferrer, bregat en la base del Vilanova i ha fitxat dues jugadores: Irene Torres i Estela Rubio. Cert és que després del mundial els grans encara estan encaixant peces, però el mèrit no li treu ningú. A les files del Cerdanyola fa temps que hi llueix Gemma Solé, jugadora fabulosament anàrquica, hàbil i ràpida. Però per derrotar dos equips tan grans en un cap de setmana cal un bloc i una idea.