Passa endavant

Era impres­cin­di­ble fer una passa enda­vant i l’equip la va fer. L’estrena de l’Uni Girona en la Lliga Feme­nina de bàsquet va ser una demos­tració de caràcter i resistència en el moment en què les impre­ci­si­ons li podien jugar una mala pas­sada. En la final de la Lliga Cata­lana, con­tra el mateix rival, el Sedis Cadí, l’equip no va tenir capa­ci­tat de reacció i es va mos­trar tou, espe­ci­al­ment en defensa. En l’arren­cada de la lliga, en canvi, la lliçó estava apresa i les giro­ni­nes van fer un pas enda­vant. Cri­teri, vete­ra­nia i con­sistència quan les coses se’ls feien costa amunt en un nou ter­cer quart nefast, però al qual l’Uni es va saber sobre­po­sar. El bàsquet també és això. L’excel·lència els 40 minuts és a l’abast de pocs. La capa­ci­tat d’esme­nar els errors i superar ràpida­ment les lla­cu­nes, amb la plan­ti­lla que té l’equip gironí, ha de ser una qua­li­tat indis­cu­ti­ble.

Detalls gens menors en aquest canvi han estat la incor­po­ració de Maya Caldwell i la tor­nada de Chloe Bibby després de la lesió. Dèiem fa quinze dies que amb aques­tes juga­do­res la dinàmica es podria cap­gi­rar. I així ha estat. Bibby ens farà xalar molt a Fon­ta­jau. L’aus­tra­li­ana és una autèntica metra­lleta llançant des de la línia de tres. Amb una mecànica rapidíssima, com poques vega­des hem pogut veure en una juga­dora de la seva alçada. Gene­rant-se ella mateixa les situ­a­ci­ons, però també sabent-se situar sem­pre en línia de pas­sada de les seves com­pa­nyes en la rotació de pilota. Una actu­ació excel·lent que li va val­dre ser inclosa en el cinc ideal de la pri­mera jor­nada de lliga. I, per la seva banda, Caldwell, tot just ater­rada a Girona, ja va dei­xar clar que vol apro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat d’estar en un equip euro­peu de pri­mer nivell i ni el jet lag ni les poques hores d’entre­na­ment col·lec­tiu van ser un llast per com­ple­tar un gran par­tit. La seva pri­mera acció tot just entrar a pista ja és tota una decla­ració d’inten­ci­ons.

És aque­lla neces­si­tat de lide­ratge que també comentàvem fa quinze dies i que s’havia tro­bat a fal­tar. Aquest tipus de juga­dora amb caràcter que ine­vi­ta­ble­ment arros­sega la resta. I en aquesta línia, a la festa de Caldwell i Bibby, s’hi va afe­gir Ygue­ra­vide, posant el ritme que dema­nava el par­tit, diri­gint i ano­tant, amb aquell toc de vete­ra­nia que calma les aigües quan s’apropa la tem­pesta. Deia fa uns dies Roberto Íñiguez que l’equip neces­si­tava temps. Ningú li ho dis­cu­tia. També és cert que el canvi de xip que va demos­trar l’equip a la Seu era fona­men­tal en aquesta cons­trucció que encara està en procés d’evo­lució. Era la pri­mera pedra. I s’hi ha posat. I era bàsic, perquè l’Uni ja està immers en un Tor­ma­let. Ahir ini­ci­ava un viatge de 6.000 quilòmetres a Armènia per dis­pu­tar el pri­mer matx d’Euro­cup, dijous. I diu­menge aterra la lliga a Fon­ta­jau, amb la visita del Baxi Fer­rol. No hi ha temps per rela­xar-se ni gaire marge d’error. L’equip s’ha de cons­truir men­tre com­pe­teix, amb la difi­cul­tat que això suposa. I superant els entre­bancs que sur­ten i ani­ran sor­tint. El dar­rer, la galleda d’aigua freda que han estat els pro­ble­mes de genoll de Natasha Mack, que podria supo­sar que la juga­dora no acabés arri­bant mai a Girona. La cen­ter de referència ha de pas­sar per la sala d’ope­ra­ci­ons i l’equip s’havia con­fec­ci­o­nat pen­sant en la seva inti­mi­dació sota cis­te­lla. Feina per a Pere Puig, que torna a la direcció espor­tiva. De feina, però, no n’havia dei­xat mai de fer. I tam­poc mai ens ha dei­xat de sor­pren­dre.