Nadal i la mentalitat competitiva

La mateixa set­mana que Andrés Ini­esta tan­cava una car­rera bri­llant i exem­plar, Rafa Nadal seguia el mateix camí. El ten­nista mana­corí s’havia resis­tit a pen­jar la raqueta, però els pro­ble­mes físics que arros­sega des de fa dos anys l’han dut a dir prou, amb un últim ball en la copa Davis el mes que ve. Amb 38 anys, i dos anys després de l’adeu de Roger Fede­rer, el Big Three perd la segona pota. Queda Novak Djoko­vic, que té asse­gu­rat el lide­ratge en títols de grans eslams (24), pels 22 del balear i els 20 del suís. Tres gegants, amb per­fils, estils i mane­res de fer dife­rents, que han mar­cat una època pro­ba­ble­ment irre­pe­ti­ble.

Nadal va exhi­bir apti­tuds des de ben petit –amb 15 anys, va ser el més jove a gua­nyar el seu pri­mer par­tit en un tor­neig ATP–, i el caràcter com­pe­ti­tiu, la capa­ci­tat de superació, la per­se­ve­rança i la for­ta­lesa men­tal van anar for­jant una car­rera espec­ta­cu­lar. És pre­ci­sa­ment la men­ta­li­tat com­pe­ti­tiva el millor lle­gat que deixa una tra­jectòria que en la terra batuda es va con­ver­tir en lle­gendària. Ho demos­tren els 14 títols de Roland Gar­ros, sense obli­dar els 12 del Godó. La com­pli­ci­tat amb el RCT Bar­ce­lona és natu­ral per les arrels, perquè en forma part des dels 14 anys. La que ha acon­se­guit amb París, i que va que­dar ben reflec­tida amb el paper que li van reser­var en la cerimònia dels Jocs Olímpics, és gràcies a les exhi­bi­ci­ons, con­ver­ti­des en cos­tum, a la Phi­lippe Cha­trier, d’on va sor­tir ova­ci­o­nat en la seva última apa­rició potent en una pista. Un reco­nei­xe­ment que, amb l’anunci de la reti­rada, s’ha estès de manera unànime a tot el món del ten­nis, perquè se’n va un dels grans noms pro­pis de l’esport mun­dial.