Con­vin­drem tots ple­gats que per poder esca­lar amb màxima efec­ti­vi­tat cal tenir les qua­tre extre­mi­tats ope­ra­ti­ves i, si pot ser, sen­ce­res. Més encara si l’esca­la­dor porta a terme acti­vi­tats en vies de gran difi­cul­tat. No volem pas dir que una per­sona amb una ampu­tació no pugui enfi­lar-se a la paret, pro­gres­sar-hi i dei­xar-nos mera­ve­llats per la seva capa­ci­tat de superació. “Cosas vere­des”, que diu la cita atribuïda fal­sa­ment al Qui­xot. La digressió, de fet, ens la fem venir bé per poder par­lar d’un esca­la­dor que només té nou dits a les mans. Par­lem del nord-ame­ricà Tommy Caldwell, de qui un altre gran esca­la­dor, Alex Hon­nold, asse­gura que és el millor espe­ci­a­lista mun­dial de l’actu­a­li­tat. El 2001, el nos­tre home es va tallar acci­den­tal­ment la falange del dit índex de la mà esquerra amb una taula de ser­rar. La muti­lació no el va dei­xar pas aco­qui­nat. De seguida que va poder va tor­nar a enfi­lar-se mun­ta­nya amunt. Va haver de rea­dap­tar la seva manera d’esca­lar, i a fe que se’n va sor­tir. Ha pas­sat gai­rebé un quart de segle des d’aquell epi­sodi i Caldwell aca­para un pal­marès que pràcti­ca­ment cap altre esca­la­dor és capaç d’igua­lar.

Per­dre un dit, però, és un joc de nens com­pa­rat amb l’experiència, molt més extrema, que Caldwell va viure l’any 2000 al Kir­guizs­tan, on va ser segres­tat per un grup rebel junt amb tres com­panys més d’esca­lada. Després de sis dies de cap­ti­veri, Caldwell va apro­fi­tar una badada del guardià que els vigi­lava per des­ar­mar-lo i llançar-lo per un penya-segat. “No em podia creure el que aca­bava de fer, perquè és una cosa que moral­ment no pen­sava que pogués fer i que mai hau­ria vol­gut fer”, va dir Caldwell. Con­vençut que el rebel havia mort, un temps després l’esca­la­dor ame­ricà va tenir el con­sol d’assa­ben­tar-se que havia sobre­vis­cut a la cai­guda i aca­bat a la presó, on un dels esca­la­dors va tenir l’opor­tu­ni­tat de visi­tar-lo. El segres­ta­dor va asse­gu­rar que ente­nia la reacció de Caldwell.

De totes les esca­la­des que ha por­tat a terme l’ame­ricà, la que va fer a la via The Dawn Wall del Capi­tan, a Yose­mite, segu­ra­ment és la més impor­tant. Va neces­si­tar set anys de pre­pa­ració i 19 dies d’exe­cució per recórrer 900 metres en 32 llargs i com­ple­tar la que ja és con­si­de­rada l’ascensió de gran paret més dura del món. Acom­pa­nyat de Kevin Jor­ge­son, Caldwell va ser l’encar­re­gat d’alli­be­rar els llargs 14 i 15, els més com­pli­cats de la via, amb difi­cul­tats de fins a 9a i amb un flan­queig de dos metres clau –en un punt on la paret és pràcti­ca­ment llisa i les pre­ses són per a pocs dit– que va superar al pri­mer intent. Aquesta esca­lada va aixe­car tanta expec­tació que els últims dies va ser retrans­mesa en directe. Caldwell ha tor­nat sovint a Yose­mite, que con­si­dera el seu lloc d’esca­lada pre­fe­rit. El 2018, jun­ta­ment amb Alex Hon­nold, va fer el rècord de velo­ci­tat a la mítica via The Nose, també al Capi­tan, que van esca­lar en menys de dues hores (1h58:07).

Val la pena gra­tar per You­tube per con­tem­plar alguns dels vídeos de Tommy Caldwell en les grans parets del món. Ser­vei­xen per veri­fi­car que la paraula èpica, frívola­ment uti­lit­zada en tan­tes oca­si­ons, encaixa com un guant en les acti­vi­tats que ha por­tat i con­ti­nua por­tant a terme als seus 46 anys. I que per molt anys més sigui així.